lunes, 11 de diciembre de 2017

M5 / COMPAGINACIÓ

Marges:

Els marges han anat reduint-se al llarg del temps per raons econòmiques, per una tendència dels que manegen els pressupostos de producció a voler obtenir la màxima utilització possible del plec de paper, però això té els seus límits.

Els marges compleixen funcions específiques que es poden sintetitzar amb:


· Amb la pàgina es determina l'aspecte del treball a realitzar i la realció entre la superfície impresa(taca)  i la no impresa(marges)

· En edicions de luxe la taca és aproximadament del 25% del paper

· En edicions normals de 50%

· En edicions econòmiques és de 75%

· Habitualment es pot realitzar de dues formes:(Caixa composició)

-Lliure o arimètrica: Mès dinàmica i la determinació del rectangle del text no estpa subjecta a cap regla.

Clàssica o arimetrica: més estàtica i la superfície del rectangle de text és proporcional al format del paper. Dins d'aquesta podem anomenar diversos sistemes.



TIPUS DE MARGES:



ESCALA UNIVERSAL:

- Aquest mètode va ser desenvolupat per ''Rosarivo''. Consisteix a dividir la pàgina en igual quantitat de seccions horitzontals que verticals, la qual ha de ser múltiple de 3. Feta la divisió, un mòdul vertical és per al marge el llom, dues per al marge al tall, un horitzontal per al de cap i dos per al peu.





SISTEMA 2-3-4-6:

Els numeros corresponen a la relació entre els marges i deriven del cannon ternari. és fàcil d'aplicar a qualsevol treball editorial. Es dóna un valor qualsevol i aquest es multiplica per 2 (inferior), per 3 (cap), 4 (exterior) i 6 (peu).









Metode de ''Van der Graaf'':

Serveix per trobar els novens de la pàgina de manera gràfica, no aritmètic. Per això es traçen les 6 diagonals de la doble pàgina. A partir del punt a s'aixeca una diagonal fins a la vora superior del paper. Des d'aquí es traça una recta que trobi la intersecció ''b'' en l'altra pàgina. On aquesta recta creua a la diagonal d1, queda determinat el vèrtex superior esquerre del text. Aquest mètode equival a dividir alt i ample de la pàgina en novens i repartir els marges segons el cànon ternari (un novè per als menors i 2 novens per als més grans).



MARGES INVERTITS:

La decisió del medianil estret al llom, producte de marges la meitat estrets que els de tall, pot portar problemes segons el tipus d'enquadernació utilitzat. Per evitar això es pot invertir la relació deixant els marges amples al centre de la peça. (Per llibres en llom gordo)


DATO IMPORTANT* (Fer maqueta del llibre en blanc per prevenir errors de màrges







miércoles, 25 de octubre de 2017

Reajustament d'elements mecànics de dosificació

Reajustament d'elements mecànics de dosificació:

Tinta: Sistema encarregat de transferir la tinta necesària per l'impressió, transferencia uniforme i continua.
⬇⬇⬇⬇⬇⬇⬇⬇⬇⬇⬇⬇
Funcions: 
  • Transferència de la tinta
  • Dosificar la capa - Película fins al voltant dels corrons
  • Preparar la tinta per imprimir
  • Eliminar el corro de les formes impresses dels treballs anteriors
Amb les noves tecnologíes s'ha automatitzat el procés


Elements: 

Tintes: Dipòsit on es troba el corró sobre el que s'aplica tinta
Corró de transferència: recull la tinta del primer corro i la transmet al corró distribuïdor

Corrons distribuïdors: escampen la tinta pels corrons

Corrons batidors: ajuden als corrons distribuidors i transmeten la tinta als corrons donadors

Corrons desonadors: reben la tinta i la depositen sobre la placa


Funcionament del tintat:
  1. Tintar els corrons
  2. Preparació de la pl aca
  3. Accionar els tinters
  4. Ajustar la pressió
  5. Distribuïr la tinta sobre la placa
  6. Parar en funcionament al sistema de neteja

Elements de funcionament: 

Consola de control: controla els tinters, velocitat dels corrons, la correció lateral i verifica que el sistema funcione bé.

Computador central CPC: dosificar el comandaments o impulsors elèctrics del sistema. Contè discos de memòria que permeten guardar el treball per o altres usos

Servomotors o petits motors que controlen les posicions de les diferents fulls d'acer sobre els corrons tinters (poden ser controlats de forma analògica o digital).


TRANSFERENCIA DELS ELEMENTS:

1- Post Script-PDF-Llenguatge vectorial que recull imatges + fonts d'un document que cal imprimir.

1er: no gestiona el color
2er: millora la gestio del color
3r permet donar 1 IP a cada dispositiu de sortida així fer enviaments a distancia

2 RIP = Procesador Intèrpret d'imatges

Procesa les dades del PostScript i les converteix en punts-mapa de bits

Rip software: Aplicacions instal·lades a l'ordinador

Rip hardware: equip especific dedicaat a ripejar la imatge(+ car, + estable, + rapid)

3 Filmadora: Dispositiu làser que passa la informació digital creada amb l'ordinador a 1 pel·licula fotosensible que demanarà lloc a la forma impressora.



REVISIÓ DE L'IMPRES: 

Resolució - paràmetre que calibra la qualitat de la imatge en relació a la capacitat de discriminació de l'observador

A + resolució + detall + qualitat

Pantalla 72-155ppp

Impressió entre 150-300ppp


Liniatura: determina la resolució d'impressió
numero de linies per representar una imatge sobre un suport es mesura en linies per polsades.

La resolució de sortida + liniatura determinen la impresió final de la imatge, una bona resolució de sortida requereix el doble de la lineatura. Exemple: 1 revista a 150-300ppp


REVISIÓ DE L'IMPRES:

3 Gama de color:

  • CMYK
  • ESCALA DE GRISOS
  • DUOTONO(BITONO)
  • TINTES DIRECTES

Tipus de formats:

TIFF- imatges alta resolucio
JPEG- compressió d'imatges
EPS
Pict-Format de transferencia d'imatges entre aplicacions
DCS-(Desktop Colour Separation) Separació de colors abans de usats per un altre programa


VELOCITAT DE LA MÀQUINA:
(Principal característica d'impressió digital(escurços procesos)

-Es medeix per numero de pàgines que imprimeix per minut o plecs que s'imprimeix per hora

Matèries primeres:

+ Paper

  • gramatge 60-350gr
  • orientació de la fibra
  • superficie llisa o textura


Tintes

  • líquida + ràpida
  • tòner-impressió en sec
  • Inkjet o xorro de tinta


Entonació i color de l'impres: (Important reproducció del color en l'imprès).

2 sistemes de color:

- Color llum o RGB(sistema additiu, principi additiu de la llum necesita fonts lluminoses, la suma de tots els colors = blanc)
- Color pigment CMYK: substractiu, refacció de la llum sobre la tinta impresa, sistema químic de representació del color, la mescla = negre


COLOR MANAGEMENT SYSTEM: Control de color mitjançant l'ordinador

L'impressió digital té la limitació d'obtenir els colors al passar d'un sistema a l'atre - CMS es la solució.


Hexacromia: CMYK + Taronja + Verd(impressió de color en alta fidelitat)

To continu: imatge digitalitzada, original fotogràfic, 1 pintura

  • Es composen de diferents colors
  • Es formen a partir de l'escala de grisos o colors que es barregen suaument
  • Punts negres i blancs s'usa per imatge en B/N
  • Els punts cyan,magenta,yellow,black en diferents inclinacions/alineacions ajuden a reproduïr imatges a color

Monòtons, Bitons, Tritons: En tons gris i en els quals s'usa 1,2,3 tintes - grisos entintats.

Tintes directes o planes: No té trames, tinta impresa 100%, guies de Pantone, match print.


PROVES D'IMPRESSIÓ: 

Soft, Químiques, Impreses, Digitals.

Instruments:

Densitòmetre: Es un instrument per poder medir l’ennegriment de materials fotogràfics transparents com ara els negatius, també el podem usar per medir imatges impreses sobre bases opaques com ara el paper. El densitòmetre te com a funció marcar la curva de color exacta que li enseñes mitjançant el seu escànner.  

Colorímetre: Es un instrument de medició que servix per medir la resposta colorimètrica  de mostres de color i convertir-les en valors textuals digitalitzats

 Espectofotòmetre: Es un instrument que servix per medir la sensibilitat i intensitat de la llum atraves d’una imatge o mostra
















martes, 30 de mayo de 2017

PROCÈS IMPRESSIÓ DIGITAL

1-Enviem el document al RIP
2-El RIP s'encarrega d'ajustar el document per a imprimir-ho en condicions. Quan acabem d'ajustar-ho ho enviem a imprimir
3-El suport es troba a la bandeja d'entrada, després passa per una cinta transportada, que aquesta cinta transporta el suport fins als cilindres transportadors de tinta que es el que graba la imatge. Aquests cilindres van lligats amb un cilindre que es el que té la imatge grabada, es graba mitjançant amb laser, aquest cilindre pot tindre més d'un color, pot imprimir mitjançant carrega electrica o magnetica.

CARACTERÍSTIQUES D'IMPRESSIÓ INKJET:

Es fabrica en solvents primaris(oli, alcohol, derivats del petroli)
Resistent a l'aigua
Bona resistencia en radiacions UV
Ecològiques
Poc perjudicials per a la salut
Es mes car que les de làser
La majoria utilitzen tecnologia tèrmica
Més qualitat

ACABATS

Actualment hi ha al mercat diferents sistemes modulars que s'adapten als sistemes d'impressió digital que permeten fer totes les funcions d'acabat (format, plegat, grupat, tall i enquadernat) de tal mesura que es possible obtenir el producte final preparat per servir al client.

FENDIT: Aplicacio d'un cop sec, aplicat amb una pressió determinada

GRAPAT: Consisteix en la inserció de grapes en les fulles impreses o en els quadernets que prèviament han estat plegats.

PLEGAT: El plegat consisteix en doblegar una fulla per la mitat

TALL: El tall amb guillotina és un tall recte que te la funcio de dividir la fulla impressa en un format menor o eliminar les restes de les fulles que sobren en el producte final. (tall robotitzat, tall laser)

ENQUADERNAT: Compren un conjunt de processos que cambien les activitats a les cuals hem fet referencia anteriorment

L'ajust de cara i dors es du a aterme de manera automatica mijançant el software d'impressió.

Peò hi ha casos en que per diferents motius aquest ajust s'ha de fer manualment. Per exempole cuan el gramatge del suport es massa eleveat per a que la maquina faci el volteig d'aquest en aquest cas ho fariem manualment.



CATEGORIES D'IMPRESSIÓ DIGITAL

· Segons el metode d'impressió a doble cara:

És una diferenciació molt simple entre aquells dispositius que podem imprimir a una cara només o bé també a dues cares

Actualment és difícil trobar impresores digitals de producció que no disposin d'aquesta funcionalitat

· Segons les unitats d'impressió:

La unitat d'impressió fa referència a aquella part específica de la màquina en la que la tinta es transfereix al suport.

- Màquines amb una sola unitat d'impressio: MONOCOLOR
-Màquines amb dos unitats d'impressió: BICOLOR
- Màquines amb quatre unitats d'impressió: CUATRICOMIA
- Màquines amb més de quatre unitats d'impressió: CUATRICOMIA + colors de gamma o colors directes, especials abarnís


PARTS DE LA IMPRESSORA DIGITAL

Control de plec:

·Correcció i Centrat de la imatge: aquestes operacions algunes màquines les controlen de per si amb    alineació de la safata hi han maquines que ho fan manualment també.

Cos de la impressio:

En les impresores digitals la impressió es fa en un sol cos d'impressió que pot estar disposat de manera horitzontal, vertical o en estrella.

Qualitat de la imatge:

La qualitat de la imatge depèn del client que en funció de les seves necesitats validarà les proves d'impressió pero el resultat final depen de les caracteristiques tecniques de l'impressora digital.

Xasis:

El xassis varia en funcio dels diferents sistemes d'impressió digital. Consisteix en una armadura meta·lica i altres elements plàstics que proporcionen el tancament.

MÈTODES D'IMPRESSIÓ SENSE IMPACTE

Electrografía: 
El sistema es basa en la diferenciació de les zones d’imatge de les no imatge en una superficíe conductora mitjançant l’aplicació de càrregues elèctriques. Permet aplicar partícules amb càrregues elèctriques (tòner) que es fixarà en les zones imatge que tinguin la càrrega oposada i que serán rebutjades a les zones no imatge que disposen d’una càrrega igual. Posteriorment el tòner es transferèix al suport i es fixat mitjançant calor.

Ionografía:
És un sistema similar a l’anterior però es diferència en que és necessari càrregar de manera homogènia l’element fotoconductor com a pas previ per la generació de la imatge latent mitjançant exposició. En aquest cas el procès de càrrega elèctrica de la superfície i l’exposició de la zona a imprimir es fan en paral·lel. L’exposició és fa mitjançant una font d’ions. També s’usen tòners. La transferència i fixació del tòner en els suports s’efectua mitjançant pressió i calor.

Inkjet o “chorro de tinta”:
Les gotes de tinta són injectades contra el suport, per tant no és necessària una superfície
intermitja de transferència. La injecció de titna es maneja electrònicament en els injectorts
a partir de dades digitals. Es tracta de tintes líquides que sequen tant per penetració com per evaporació.

Inkjet fluxe continu:
Les gotes de tinta són injectades mitjançant un sistema “piezoelectrico” de manera contínua, en un “chorro” únic mentre el dispositiu està encès. Per a formar la imatge les gotes que no són necessàries són derivades de nou cap al dipòsit.  Les gotes que no han rebut càrrega elèctrica són les que formarán la imatge.

Termografía:
•Impressió tèrmica directa: genera la imatge mitjançant d’aplicació d’un capçal calent
a un paper reactiu tèrmic. Aquesta tecnología s’usa en caixes registradores o dispositius similars.
•Impressió tèrmica de transferència: usa capçals per escalfar la tinta. La tinta calenta es transfereix al suport i queda fixada quan baixa la temperatura. La transferència pot ser per fusió (canvi d’estat de sòlid a líquid) o per sublimació (canvi d’estat de sòlid a gasós). Implica una despesa de tinta important i un elevat consum d’energia. Cada cop més en d’esús.
• Transferència tèrmica de tinta sòlida: la tinta es troba en estat sòlid a la cinta de transferència. La part de tinta sobre la que s’aplica el capçal calent es fon i d’aquesta manera es fixa al suport quan el calor desapareix.
• Sublimació tèrmica de tinta sòlida: la tinta sublima, passa d’estat sòlid al gasós, per finalment quedar fixada al suport.

Fotografía:
La tecnologá fotogràfica digital es basa en el mateix principi que la convencional. En aquest cas és necessari un paper estucat especial fotosensible que en el procès és activat selectivament mitjançant la tecnología làser.

CERTIFICACIONS DE TRAÇABILITAT DEL PAPER.


-La certificació de traçabilitat del paper consisteix en un procès pel qual es verifica l'origen del producte de fusta que adquirim, en el nostre cas el paper.

-La principal finalitat és garantir que el papaer o producte paperer que em adquirit s'ha obtingut de fustes procedents de boscos amb una gestió forestal adequada, certificada i en sintonia amb la sostenibilitat del planeta.

El punt clau de la certificacio de la cadena de custodia és que durant tota la cadena productiva, la fusta certificada es diferencii de la que  no ho està.

ACTUACIONS MEDIAMBIENTALS D'EMPRESES FABRICANTS D'EQUIPS:

-Reducció de l'us denergia en els sistemes d'impressió digital
-Sistemes més eficients d'abastiment d'energia
-Reducció de l'emissió de gasos d'efecte  hivernacle
-Desenvolupament del cicle sostenible del paper
-Eficiència en la gestió del paper per evitar mermes excessives
-Ús de paper reciclat
-Ús de productes químics menys perjudicials per a la salut i el mediambient
-Reciclatge de materials(components de màquines)
-Reutilització de materials usats
-Tecnologies de neteja menys contaminants
-Tecnologíes que eviten els cartutxos de plàstic(tinta càlida)