Reconeixement de diferents tipus de impressió

RECONEIXEMENT ROTOGRABAT:

-Recordeu que el sistema rotograbat és aquell que usa tinta líquida i s'imprimeix mitjançant un cilindre metalic amb petits alveols. Podem identificar-lo per diferents defectes:

 

*Les línies impreses es distingueixen per conserva l'emprenta dels alveols i no tenen, per tant, un perfil recte, sinó que presenta punts al voltant. (com al exemple de la lletra 'e')

·Si ampliem les lletres impreses també trobem els alveols que conformen la vora del tipus, es cara si tots els textos estiguesen tramats.

·Les trames que formen la quatricromia tenen l'especte especial dels alveòls, molt caracteristic del rotograbat.

RECONEIXEMENT FLEXOGRAFIA:

-Sistema amb relleu

-El que mes caracteritza la impressió en flexo és el defefcte anomenat 'squash' que s'identifica per una cara en les línies i lletres

-Unaltre factor d'identificació a l'aspecte de les masses, tenen una certa manca d'uniformitat deguda al tipus de tinta que utilitza

- Les trames en flexo tambè es reconeixen fpacilment per unaltre defecte anoomenat efecte 'rasquilla'. Els punts de trames presenten un aspecte semblat a la rasquilles i aixo es dels punts en relleu.

RECONEIXEMENT OFFSET:

· No apareixen defectes dels dos sistemes tractats anteriorment

- Un tipus d'un text apareix amb bases molt nítides i perfectament definides.

· Les línies també es definixen molt bè. pero es pot apreciar que les bases tenen una certa emprenta de la repulsio alguna tinta, no és tant sortida com la base d'alguna lletra, pero normalment es nítida.

· Les trames sí que són molt típiques del Offset ja que els contorns no són tan retallats com a flexo,

per exemple. Tambè depen molt del paper que s'imprimeixi en un estucat es diferencia menys.

RECONEIXEMENT SERIGRAFIA:

-Malla sense emulsionar:

-Simplement al tacte es nota el gruix de la capa de tinta

-La imatge impresa té com dents de serra en les voreres de lletres, linies, etc...

- Trama i punts irregulars, poc definits i borrosos.

M2 2 / TAMANY D'IMATGE I DIGITALITZACIÓ

TAMANY D'IMATGE I DIGITALITZACIÓ:

En les imatges digitals el tamany presenta tres aspectes diferents:

     ·Volum o tamany de l'arxiu
     · Tamany fisic a dimensions
     · Tamany en píxels


VOLUM:

Tot i no ser un terme del tot correcte es fa servir per a indicar la memòria que ocupen els arxius d'imatge digitals

Es més adequat utilitzar els termes memòria, espai o pes.

TAMANY FISIC:

-Correspon a les mides expressades en cm, mm, polzades, etc...

TAMANY EN PIXELS:

·Indica la quantitat de pixels d'amplada i alçada de la imatge
·La mostra el propi programa de tractament

-Si dividim les mides d'ample o alçada per les dimensions d'amplada o alçada tindrem la resolució

VOLUM BRUT APROXIMAT:

Podem calcular l'espai de memoria que ocuparà en una imatge si coneixem les dimensions en pixels i la profunditat de to de la imatge.

 VBA= Pixels d'ample x Pixels d'alçada X Profunditat de to

Imatge de linia = 1 bit

Escala de grisos= 8 bits

COLOR RGB= 24 bits

CMYK= 32 bits

Càlcul de la resolució d'anàlisi:

-Ajustar la resolució consisteix en mantenir una relacio 1 i 1 entre la resolució d'analisi (la del escànner) i la de sortida (la del sistema d'impressio o de la impresora).

DISTINGIM 2 CASOS:

-Reproduccions de línea

-Reproduccions tramades

CALCUL DE LA REPRODUCCIÓ DE LÍNEA:

RA(resolucio d'analisi) = RS(resolucio sortida) X FR(factor reproduccio) X FQ(Factor qualitat)

EN REPRODUCCIONS TRAMADES:

RA= L X FR X FQ

LINEATURA DE TRAMA

La lineatura de trama és el nombre de linies de punt per centimetre o per polzada

Així ens podrem trobar amb imatges tramades amb una lineatura de 85 l/plz 175l/plz

1 PULGADA = 2,54 cm

· Es important tenir en compte que a major lineatura, major qualitat, definició i nivells de grisos tindrà la imatge.

·Existeixen cens valors estàndard de lineatures de trama, en funció del tipus de paper

Altres aspectes que determinen la lineatura a utilitzar son:

SISTEMES D'IMPRESSIO:

-Nomes l'offset i rotogravat fan servir trames fines.

TIPUS DE PAPER O SUPORT:

-Sobre el cual es va a imprimir, tipus d'absorció de tinta pal paper condicionan la tinta.

CONDICIONS DE LA MÀQUINA D'IMPRIMIR I CARACTERÍSTIQUES DE TREBALL:

·Tintatge

·Qualitat

·Plec o bobina, etc...

_________

·En les seguents imatges podem observar la mateixa fotografia tramada amb diferents lineatures de trama:

Es possible apreciar com un augment de lineatura de trama implica una major definició i un increment en el nombre de valor tramats.

M2 1 / FORMATS D'ARXIUS DIGITALS

FORMATS D'ARXIUS DIGITALS

1- Introducció:

   ➧ Existeixen  multitud de formats d'arxius digitals per a la descripció d'imatges. Presenten diferents característiques i en resulten mes o menys adequats per a segons quins tipus de treball

  🔘 CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS:

         -L'ordre d'emmagatzematge de l'informacio
         -Les dades que son capaçes de guardar
         -La relacio entre el volum que n'ocupen i la informació util
         -La compatibilitat en l'escriptura, lectura i edició

2- Classificació:

  🔘 CRITERIS DE CLASSIFICACIÓ:

        - Segons la seva compatibilitat:

                      ·Formats propis
                      ·Formats compatibles

        - Segons el mètode de descripció de la imatge:

                     · Formats bitmap
                     · Formats vectorials


Segons la seva compressió:

      · Formats no comprimits
      · Formats comprimits:
               - Sense perdua d'informació
               - Amb perdua d'informació

ALTRES FORMATS: 

-Formats de descripció de pàgina.

Aquests ultims no son formats d'imatge digital però poden modificar les característiques de la imatge i cal coneixer-los degut a la seva gran utilitat.

IDENTIFICACIÓ D'ARCHIUS

Els formats dels arxius s'identifiquen fàcilment per la seva extensió.

Extenció: Codi alfanumeric que acompaña el nom de l'arxiu separat per un punt.

FORMATS PROPIS O NATIUS:

-Emagatzenen la informació de manera específica i exclusiva

-La imatge conserva totes les possibilitats del programa creador

-Solen ser compatibles entre diferents plataformes.

-Son molt fiables, no acostumen a donar problemes

-Cal conèixer la versió del programa que els obrirà

   Exemples:

          ·Freehand
          ·QuarkExpres
          ·Illustrator
          ·Photoshop

Formats compatibles:

-Poden ser creats, llegits i modificats per diverses aplicacions o programes
-En ocasions poden asignar alguns errors a l'hora d'imprimir en impressions PostScript.
-Acostumen a ser multiplataforma
-Exemples: TIFF,JPEG,PDF,BMP,GIF

FORMATS DE MAPA DE BITS(Bitmap)

-També s'anomenen rasteritzats o de punt
-Defineixen la imatge indican el to de tots y cadascú dels pixels que la constitueixen.
-És molt important la resolució utilitzada
-Cal tenir present la profunditat

Exemple: GIFF, TIFF, JPEG, PHOTOSHOP

FORMATS VECTORIALS

-També son anomenats orientats a l'objecte.

-Les imatges son definides mitjançant rectes, angles i punts de control, formes i linies.

-S'obtenen mitjançant formules matemàtiques com és el cas de les Bezier.

-Un archiu vectorial no pot definir imatges fotogràfiques

-No tenen requeriments de resolucio i aprofiten la manera que ofereix la impresora o filmadora.


COMPRESSIÓ:

-La compressió consisteix en reduir el volum dels fitzers o archiu original.

🔘 Hi ha diferents tècniques de compressió:
     ·Eliminacio d'informacio superflua
     ·Generació de patrons repetitius, etc...

🔘 Hi ha dos grans tipus de compressió

     ·Els que conserven tota la informacio original
     ·Els que pèrden informació

M7 4 / PROCES REPRODUCCIÓ

REPRODUCCIÓ:

PROCÉS

En el procés de reproducció hi trobem elements com els suports, materials, la llum i els seus efectes i productes químics.

-Actualment les feines de reproducció s'han automatitzat i simplificat.
-Estudiarem les bases sobre l'exposició i el procés químic en si.

*Per l'obtenció de fotolits amb materials fotosensibles es necesari fer arribar la llum a unes zones de l'emulsió sense afectar a les altres.(exposició)

Després s'ha de sotmetre el material a un procés de revelat, fixat, rentat i assecat. (com em repetit anteriorment)

EXPOSICIÓ:

· Es la quantitat de llum que rep un material fotosensible originant la imatge en l'emulsió.
Hi han 2 factors que afecten directament en l'exposició:
    -La intensitat de llum
    -El temps d'incidencia sobre l'emulsió fotosensible.
La forma matematica es:

 E(exposicio) = I (intensitat) x T(temps)

- La intensitat s'ha d'ajustar. Es pot controlar, segons les característiques dels equips d'exposició de diferents maneres:

·Graduant la quantitat d'energia de la font lluminosa o variant la seva potencia

·Aplicant filtres neutres

·Graduant el diafragrma que permet el pas de mes a menys llum.

·El temps d'incidencia es controla a traves de temporitzadors que mantenen el material lluminós encès a l'obturador obert al llarg del periode d'esxposició

·Es mesura en segons o altres fraccions

Imatge latent: entre exposició i revelat. L'exposicio de les emulsions fotosensibles a la llum produeix una imatge que posteriormet, al llarg del revelat, sennegrirá. Aquesta imatge que hi hes (despres de la exposicio) però que no és veu (abans del revelat) es coneix com imatge latent fotografica.

Latitud d'exposicio:
-Es el marge de les exposicions correctes.

- Transformar la imatge latent en una imatge visible i estable.
- Es el proces de relevats que s'ha de tenir en compte el PH. de les substancies. Segons les substancies el revelat tindra un component o unatre.
-Es medeix en una escala del 0 al 14. Les substancies acides del 0 a 7. El 7 es neutre i 7 a 14 si les substancies basiques son alcalines. El mes important es saber que una substancia acida atura l'accio quimica d'una basica i viceversa

Efecte del revelat:

· Reduir els ions de plata(AGT) continguts en els vidres amb imatge latent, els torns en plata metalica ennegrida i per tant visible.
-Aquest revelat quimic es selectiu i actua rapid en els vidres amb imatge latent i retarda l'acció sobre els vidres no exposats.

COMPOSICIO DEL REVELADOR:

Reductor: Element principal i la seva funcio és la de generar electrons per a reduir la plata de la emulsió. (hidroquimia, metall, glicina, etc..)

Conservador: crea una mantilla sobre la superficie del revelador que dificulta que els electrons generats siguin absorbits per ions de l'aire i aixi fa més lenta l'oxidació del revelador. (sulfat sodic, metabisulfito, potàsic),

Accelerador: acelera l'acció del reductor, 

Innhibidor: Retarda l'accio del reductor

Aditius: Evita possibles adherències, endurir la emulsio, augmentar la honestació, etc...

La comercialitzacio més tipica és líquid concentrat i s'ha de dissoldre amb aigua segons les indicacions del fabricant.

EL REVELADOR:

· Actualment els més utilitzats són d'accés ràpid (R.A.) i proporcionen element contrast, per pelicules gràfiques.

AVANTATGES:

-Més velocitat de processat
-Més latitud de revelat
-Més uniformitat de resultats
-Menys control
-Més estabilitat química
-Equips més senzills

VARIABLES DEL REVELAT:

-Temps el temps directament proporcional el grau d'ennegriment que es produeix...

*Ha d'etar temps suficient per aconseguir l'ennegriment desitgat i evitar que no es passi del valor màxim d'ennegriment. Si ens passem de temps els vidres no exposats(sense imatge latent) també s'ennegriran(sen diu ''velo'').

- Latitud de exposició es similar a latitud de revelat, és el marge de revelat correcte.

- Temperatura L'augment de la temperatura del bany revelador produeix una acceleració progressiva del revelat.



*L'agent reductor necessita calor com a energia. Per sota del 15º, el reductor no actua: Per tenir resultats etables ha d'estar a 20º aprox, son reveladors de temperatura ambient.

-També hi ha reveladors de elevada temperatura entre 20º i 40º són més ràpids

S'HA DE TENIR EN COMPTE:

-Amb l'augment de la temperatura s'ha de reduir el temps de revelat per tenir el mateix resultat...

-Si es redueix molt el temps de revelat degut a l'augment de temperatura, també es redueix la latitud de revelat

*Es adecuat augmentar la temperatura quan el temps de revelat és excessiu. Però no es interessant per aconseguir variacions de ennegriment.

*L'augment a la disminucio de la temperatura del revelador suposa un temps d'acondicionament.

ESGOTAMENT DEL REVELADOR:

Les capacitats del revelador van disminuint per diferents motius:
  · La disminució de la concentració de la substància reductora.
  · L'acomulacio de substancies residuals del revelat
   ·L'oxidacio del revelador per efectes de l'aire ambient

FIXAT:

En el fixat s'elimina la plata no ennegrida dins de l'aigua.
Es fa en 2 etapes.

1ª: L'emulsió no revelada adquireix un aspecte lletós que desapareix i es torna transparent.
2ª Eliminacio dels elements residuals del fixat. Hi ha diferents tipus de fixadors.

Normal: el més habitual. És hiposuflit sódic. Des del inici de la fotografia.
Rápid: atura l'accio del revelador amb l'ajuda d'un acid(metabisulfat plastic) Utilitzan en processadores que an de tenir el bany d'aturada.
Enduridor: retarda el procés cuan s'infla de gelatina
Generalment presenta igual que el revelador. Diluir amb aigua

M7 3 / COMPOSICIÓ BÀSICA DE LA PELÍCULA FOTOGRÀFICA

COMPOSICIÓ BÀSICA DE LA PELÍCULA FOTOGRÀFICA:

·La capa protectora protegeix l'emulsió
·Emulsió: és la capa mes important, ja que reuneix les qualitats fotosensibles i té la misió de reproduir les imatges per efecte de la llum. Està formada per una gelatina fotosensibilitzada mitjançant diferents compostos de plata.
·Suport: acostuma a ser de polièster o d'alumini, s'ubjecta l'emulsió i proporciona una base per aplicar les diferents capes que composen el material sensible i està negre. En el cas de fotolits és necesari que sigui transparent. Funció mol importan es mantenir l'estabilitat dimensional, es a dir, evitar que la pelicula per acció de la calor o la humitat es deformi.
·Capes lligants:  proporcionen l'adhesió de les diferents capes entres si
·Capa antihalo: evita la formació de halo, produït per l'acció de la llum que es reflexa des de darrera del suport fins la emulsió, generen una segona imatge de menor intensitat. Feta generalment d'una gelatina acolorida que absorbeix la llum que incideix sobre ella. Es troba en el costat oposat de la emulsió i s'elimina durant el proces químic.
·Capa dorsal: a vegades es substitueix per la capa antihalo. La seva funció es evitar que s'enrotlli el suport a causa de l'aplicacio de la emulsió damun d'aquest.
·Capa protectora: Damunt de la emulsió per protegirla de les agressions mecàniques(ratllades) Es transparent i queda dissolta al llarg del proces quimic.

COMPOSICIÓ DE L'EMULSIÓ:

L'emulsio es la capa fotosensible que té la missió de reproduir les imatges destinades a la impressió.
(Consisteix en una gelatina fotosensibilitzada mitjançant diferents compostos de plata.)

FACTOR DE RESOLUCIÓ:

·La resolució d'una emulsio es defineix com el numero de línies que pot copiar amb qualitat, exactitud i establint diferenciació entre ells, per unitat de mesura lineal, per exemple 120 linies per milimetre. També es podria indicar com l'espessor mónim que ha de tenir una linia per a poder ser reproduida en la emulsió,

-La resolució ens indica la qualitat de la imatge que podem obtenir en les reproduccions al utilitzar una determinada emulsió.
-Les millors resolucions s'obtenen amb major continut de plata.

DETERMINAR LA CARA DE LA EMULSIÓ:

·Posició a la caixa: generalment la cara de la emulsió esta cara avall.
·Brillantor: La seva emulsio es la mes mate.
·Color: La seva emulsio es la mes clara.
·Rosari: La emulsio es despren si rasquem amb un cutter
·La forma en el costat dret superior: els materials pancromàtics, la cara emulsio es la cara que conte sempre.
·Adhesió:

M7 2 / EMULSIONS

EMULSIONS.

     Que es?

-Les emulsions son materials fotosensibles, és a dir, son sensibles a la llum.
-Als materials sensibles tambe sels anomena pelicules i per extensió tambe sels coneix com a fotolits.

     Com es?

La pelicula fotogràfica usada a la industria grafica és un suport de la emulsió fotosensible i un mitjà per a la protecció d'aquesta. Està formada per les seguents parts:

Capa protectora
Emulsio fotosensible
Capa ligante
Soport
Capa antivelo
Capa dorsal

-CLASSIFICACIÓ DE LES EMULSIONS SEGONS EL RESULTAT:

· Emulsions negatives: les parts blanques de l'original generen zones negres en les reproduccions i viceversa.... són les més utilitzades ja que tenen més qualitat fotogràfica. Les zones exposades a la llum es tornen negres al llarg del revelat. L'ennigrement és proporcional a la qualitat de llum rebuda.

· Amb una filmadora(amb pelicula negativa) es poden treure fotolits positius i negatius. Per als fotolits positius, s'envia les dades com a ''positiu'' i el làser exposa les zones que corresponent amb la imatge. Per als fotolits negatius s'inverteix el procés, a més llum rebuda major ennegriment.

CLASSIFICACIÓ SEGONS EL CONTRAST:

- Emulsions de to: tenen la possibilitat de reproduir diferents grisos.
- Emulsions d'elevat contrast: ''LITH'' generen correctament blanc i negre. Ofereixen una reproducció amb la máxima diferencia entre blanc i negre. (ideal per tramats)
- Amb el valor gama s'indica el grau de contrast, els inferiors a 1 generen un contrast baix (reproducció suau). a més color més eleveat és el contrast.

CLASSIFICACIÓ SEGONS LA SENSIBILITAT:

-Definir la sensibilitat com la quantitat de llum necesària per a la formació de la imatge com una emulsió, les emulsions gràfiques s'acostumen a mesurar amb la escala ASA(American Standard Association). Acostuma a tenir uns valors de 25 ASA. L'augment de la sensibilitat implica a obtenir la imatge amb menor qualitat de llum.

-Totes les emulsions gràfiques donen un resultat en blanc i negre, però es pot generar imatge en elles amb llums de diferents colors. Això dona lloc a la classificació segons la sensibilitat. Amb les gràfiques de sensibilitat espectral s'indica el grau de sensibilitat a cada llum colorejada(segons la longitud d'ona).

-Emulsions pancromàtiques: Tenen colorants en la seva composició, aixi amplien la sensibilitat i abarquen tot l'espectre visible. Són sensibles a tots els colors. Utilitzades en la reproducció convencional d'originals a colors i filmadores amb fonts d'il.luminacio vermelles. La seva manipulació es totalment a les fosques, ja que no existeix cap llum de seguretat.

-Emulsions ortocromàtiques: Sensibles a totes les llums a exepció de les vermelles. Utilitzades en la reproducció convencional d'originals en blanc i negre i en qualsevol equip de filmació amb una font d'iluminacio que no sigui vermell.(es treballa amb llum de seguretat vermella).

-Emulsions llum de dia o ambient: Sensibilitat limitada a les radiacions ultraviolades. Utilitzades en la reproducció per un contacte, ja que es necesita una font d'iluminació amb medicions UV permeses de contacte i insoladores.(tenen una reduida sensibilitat a la llum es poden utilitzar en ambients normalment iluminats).

M7 1 / EMULSIONS DE FORMES IMPRESORES

Emulsions de formes impresores:

· Per a treballar la imatge obtinguda en la película a la forma impressora s'utilitzen emulsions molt semblans.
· Actualment de sistemes...         ↴   ↴   ↴   ↴   ↴

ÒFFSET:

-Actualment ja sutilitzen planxes presensibilitzades.(venen de fàbrica aixi)
-La seva sensibilitat determina a quin grup pertanyen:

          ·Les que reaccionen fent-se insolubles després de ser exposades
          ·Les que es fan solubles

   - Procesat de la planxa:

· Revelat:

La substància reductora del revelador afectarà a les zones de la emulsió sobre les que ha incidit la llum durant el proçes d'insolacio o filmació.

·Fixat:

L'emulsió no afectada per la llum es dissolt pel fixador. El fixador també actua com a bany d'aturada gràcies a la seva composició àcida.(Atura l'acció del revelador)

·Rentat:

Amb aigua per tal d'eliminar restes de productes químics. Procés important per a garantir la durabilitat.

·Secat:

Amb aire calent. Elimina tota la humitat(secador).

SERIGRAFÍA:

·Emulsions fotopolimèriques. Diferents segons producte final desitgat.
·Aplicada pels 2 costats de les malles.
·Un cop aplicada i insolada s'ha d'eliminar l'emulsió no fixada amb aigua a pressió.
·Després secar