1-Enviem el document al RIP
2-El RIP s'encarrega d'ajustar el document per a imprimir-ho en condicions. Quan acabem d'ajustar-ho ho enviem a imprimir
3-El suport es troba a la bandeja d'entrada, després passa per una cinta transportada, que aquesta cinta transporta el suport fins als cilindres transportadors de tinta que es el que graba la imatge. Aquests cilindres van lligats amb un cilindre que es el que té la imatge grabada, es graba mitjançant amb laser, aquest cilindre pot tindre més d'un color, pot imprimir mitjançant carrega electrica o magnetica.
CARACTERÍSTIQUES D'IMPRESSIÓ INKJET:
Es fabrica en solvents primaris(oli, alcohol, derivats del petroli)
Resistent a l'aigua
Bona resistencia en radiacions UV
Ecològiques
Poc perjudicials per a la salut
Es mes car que les de làser
La majoria utilitzen tecnologia tèrmica
Més qualitat
martes, 30 de mayo de 2017
ACABATS
Actualment hi ha al mercat diferents sistemes modulars que s'adapten als sistemes d'impressió digital que permeten fer totes les funcions d'acabat (format, plegat, grupat, tall i enquadernat) de tal mesura que es possible obtenir el producte final preparat per servir al client.
FENDIT: Aplicacio d'un cop sec, aplicat amb una pressió determinada
GRAPAT: Consisteix en la inserció de grapes en les fulles impreses o en els quadernets que prèviament han estat plegats.
PLEGAT: El plegat consisteix en doblegar una fulla per la mitat
TALL: El tall amb guillotina és un tall recte que te la funcio de dividir la fulla impressa en un format menor o eliminar les restes de les fulles que sobren en el producte final. (tall robotitzat, tall laser)
ENQUADERNAT: Compren un conjunt de processos que cambien les activitats a les cuals hem fet referencia anteriorment
L'ajust de cara i dors es du a aterme de manera automatica mijançant el software d'impressió.
Peò hi ha casos en que per diferents motius aquest ajust s'ha de fer manualment. Per exempole cuan el gramatge del suport es massa eleveat per a que la maquina faci el volteig d'aquest en aquest cas ho fariem manualment.
FENDIT: Aplicacio d'un cop sec, aplicat amb una pressió determinada
GRAPAT: Consisteix en la inserció de grapes en les fulles impreses o en els quadernets que prèviament han estat plegats.
PLEGAT: El plegat consisteix en doblegar una fulla per la mitat
TALL: El tall amb guillotina és un tall recte que te la funcio de dividir la fulla impressa en un format menor o eliminar les restes de les fulles que sobren en el producte final. (tall robotitzat, tall laser)
ENQUADERNAT: Compren un conjunt de processos que cambien les activitats a les cuals hem fet referencia anteriorment
L'ajust de cara i dors es du a aterme de manera automatica mijançant el software d'impressió.
Peò hi ha casos en que per diferents motius aquest ajust s'ha de fer manualment. Per exempole cuan el gramatge del suport es massa eleveat per a que la maquina faci el volteig d'aquest en aquest cas ho fariem manualment.
CATEGORIES D'IMPRESSIÓ DIGITAL
· Segons el metode d'impressió a doble cara:
És una diferenciació molt simple entre aquells dispositius que podem imprimir a una cara només o bé també a dues cares
Actualment és difícil trobar impresores digitals de producció que no disposin d'aquesta funcionalitat
· Segons les unitats d'impressió:
La unitat d'impressió fa referència a aquella part específica de la màquina en la que la tinta es transfereix al suport.
- Màquines amb una sola unitat d'impressio: MONOCOLOR
-Màquines amb dos unitats d'impressió: BICOLOR
- Màquines amb quatre unitats d'impressió: CUATRICOMIA
- Màquines amb més de quatre unitats d'impressió: CUATRICOMIA + colors de gamma o colors directes, especials abarnís
És una diferenciació molt simple entre aquells dispositius que podem imprimir a una cara només o bé també a dues cares
Actualment és difícil trobar impresores digitals de producció que no disposin d'aquesta funcionalitat
· Segons les unitats d'impressió:
La unitat d'impressió fa referència a aquella part específica de la màquina en la que la tinta es transfereix al suport.
- Màquines amb una sola unitat d'impressio: MONOCOLOR
-Màquines amb dos unitats d'impressió: BICOLOR
- Màquines amb quatre unitats d'impressió: CUATRICOMIA
- Màquines amb més de quatre unitats d'impressió: CUATRICOMIA + colors de gamma o colors directes, especials abarnís
PARTS DE LA IMPRESSORA DIGITAL
Control de plec:
·Correcció i Centrat de la imatge: aquestes operacions algunes màquines les controlen de per si amb alineació de la safata hi han maquines que ho fan manualment també.
Cos de la impressio:
En les impresores digitals la impressió es fa en un sol cos d'impressió que pot estar disposat de manera horitzontal, vertical o en estrella.
Qualitat de la imatge:
La qualitat de la imatge depèn del client que en funció de les seves necesitats validarà les proves d'impressió pero el resultat final depen de les caracteristiques tecniques de l'impressora digital.
Xasis:
El xassis varia en funcio dels diferents sistemes d'impressió digital. Consisteix en una armadura meta·lica i altres elements plàstics que proporcionen el tancament.
MÈTODES D'IMPRESSIÓ SENSE IMPACTE
Electrografía:
El sistema es basa en la diferenciació de les zones d’imatge de les no imatge en una superficíe conductora mitjançant l’aplicació de càrregues elèctriques. Permet aplicar partícules amb càrregues elèctriques (tòner) que es fixarà en les zones imatge que tinguin la càrrega oposada i que serán rebutjades a les zones no imatge que disposen d’una càrrega igual. Posteriorment el tòner es transferèix al suport i es fixat mitjançant calor.
Ionografía:
És un sistema similar a l’anterior però es diferència en que és necessari càrregar de manera homogènia l’element fotoconductor com a pas previ per la generació de la imatge latent mitjançant exposició. En aquest cas el procès de càrrega elèctrica de la superfície i l’exposició de la zona a imprimir es fan en paral·lel. L’exposició és fa mitjançant una font d’ions. També s’usen tòners. La transferència i fixació del tòner en els suports s’efectua mitjançant pressió i calor.
Inkjet o “chorro de tinta”:
Les gotes de tinta són injectades contra el suport, per tant no és necessària una superfície
intermitja de transferència. La injecció de titna es maneja electrònicament en els injectorts
a partir de dades digitals. Es tracta de tintes líquides que sequen tant per penetració com per evaporació.
Inkjet fluxe continu:
Les gotes de tinta són injectades mitjançant un sistema “piezoelectrico” de manera contínua, en un “chorro” únic mentre el dispositiu està encès. Per a formar la imatge les gotes que no són necessàries són derivades de nou cap al dipòsit. Les gotes que no han rebut càrrega elèctrica són les que formarán la imatge.
Termografía:
•Impressió tèrmica directa: genera la imatge mitjançant d’aplicació d’un capçal calent
a un paper reactiu tèrmic. Aquesta tecnología s’usa en caixes registradores o dispositius similars.
•Impressió tèrmica de transferència: usa capçals per escalfar la tinta. La tinta calenta es transfereix al suport i queda fixada quan baixa la temperatura. La transferència pot ser per fusió (canvi d’estat de sòlid a líquid) o per sublimació (canvi d’estat de sòlid a gasós). Implica una despesa de tinta important i un elevat consum d’energia. Cada cop més en d’esús.
• Transferència tèrmica de tinta sòlida: la tinta es troba en estat sòlid a la cinta de transferència. La part de tinta sobre la que s’aplica el capçal calent es fon i d’aquesta manera es fixa al suport quan el calor desapareix.
• Sublimació tèrmica de tinta sòlida: la tinta sublima, passa d’estat sòlid al gasós, per finalment quedar fixada al suport.
Fotografía:
La tecnologá fotogràfica digital es basa en el mateix principi que la convencional. En aquest cas és necessari un paper estucat especial fotosensible que en el procès és activat selectivament mitjançant la tecnología làser.
El sistema es basa en la diferenciació de les zones d’imatge de les no imatge en una superficíe conductora mitjançant l’aplicació de càrregues elèctriques. Permet aplicar partícules amb càrregues elèctriques (tòner) que es fixarà en les zones imatge que tinguin la càrrega oposada i que serán rebutjades a les zones no imatge que disposen d’una càrrega igual. Posteriorment el tòner es transferèix al suport i es fixat mitjançant calor.
Ionografía:
És un sistema similar a l’anterior però es diferència en que és necessari càrregar de manera homogènia l’element fotoconductor com a pas previ per la generació de la imatge latent mitjançant exposició. En aquest cas el procès de càrrega elèctrica de la superfície i l’exposició de la zona a imprimir es fan en paral·lel. L’exposició és fa mitjançant una font d’ions. També s’usen tòners. La transferència i fixació del tòner en els suports s’efectua mitjançant pressió i calor.
Inkjet o “chorro de tinta”:
Les gotes de tinta són injectades contra el suport, per tant no és necessària una superfície
intermitja de transferència. La injecció de titna es maneja electrònicament en els injectorts
a partir de dades digitals. Es tracta de tintes líquides que sequen tant per penetració com per evaporació.
Inkjet fluxe continu:
Les gotes de tinta són injectades mitjançant un sistema “piezoelectrico” de manera contínua, en un “chorro” únic mentre el dispositiu està encès. Per a formar la imatge les gotes que no són necessàries són derivades de nou cap al dipòsit. Les gotes que no han rebut càrrega elèctrica són les que formarán la imatge.
Termografía:
•Impressió tèrmica directa: genera la imatge mitjançant d’aplicació d’un capçal calent
a un paper reactiu tèrmic. Aquesta tecnología s’usa en caixes registradores o dispositius similars.
•Impressió tèrmica de transferència: usa capçals per escalfar la tinta. La tinta calenta es transfereix al suport i queda fixada quan baixa la temperatura. La transferència pot ser per fusió (canvi d’estat de sòlid a líquid) o per sublimació (canvi d’estat de sòlid a gasós). Implica una despesa de tinta important i un elevat consum d’energia. Cada cop més en d’esús.
• Transferència tèrmica de tinta sòlida: la tinta es troba en estat sòlid a la cinta de transferència. La part de tinta sobre la que s’aplica el capçal calent es fon i d’aquesta manera es fixa al suport quan el calor desapareix.
• Sublimació tèrmica de tinta sòlida: la tinta sublima, passa d’estat sòlid al gasós, per finalment quedar fixada al suport.
Fotografía:
La tecnologá fotogràfica digital es basa en el mateix principi que la convencional. En aquest cas és necessari un paper estucat especial fotosensible que en el procès és activat selectivament mitjançant la tecnología làser.
CERTIFICACIONS DE TRAÇABILITAT DEL PAPER.
-La certificació de traçabilitat del paper consisteix en un procès pel qual es verifica l'origen del producte de fusta que adquirim, en el nostre cas el paper.
-La principal finalitat és garantir que el papaer o producte paperer que em adquirit s'ha obtingut de fustes procedents de boscos amb una gestió forestal adequada, certificada i en sintonia amb la sostenibilitat del planeta.
El punt clau de la certificacio de la cadena de custodia és que durant tota la cadena productiva, la fusta certificada es diferencii de la que no ho està.
ACTUACIONS MEDIAMBIENTALS D'EMPRESES FABRICANTS D'EQUIPS:
-Reducció de l'us denergia en els sistemes d'impressió digital
-Sistemes més eficients d'abastiment d'energia
-Reducció de l'emissió de gasos d'efecte hivernacle
-Desenvolupament del cicle sostenible del paper
-Eficiència en la gestió del paper per evitar mermes excessives
-Ús de paper reciclat
-Ús de productes químics menys perjudicials per a la salut i el mediambient
-Reciclatge de materials(components de màquines)
-Reutilització de materials usats
-Tecnologies de neteja menys contaminants
-Tecnologíes que eviten els cartutxos de plàstic(tinta càlida)
TINTES PER A IMPRESSIÓ DIGITAL (M7)
Un dels principals condicionals de la tinta per a impressió digital és que a de disposar de càrrega electrica o magnètica per poder generar la imatge al suport.
TONER:
El tòner es la tinta usada en els sistemes electrogràfics i magnetogràfics en forma liquida o en pols. A més dels componenents que proporcionen color(pigments) i que permeten el seu fixats(resina).
Tipus de toner segons la seva fabricació:
· Toner pulveritzat : Aquest tipus de tinta s’inicia amb un aglomerat fos dels components, resines, pigments, agents de càrrega, ceres i altres elements de millora de propietats. La massa és mòlta fins obtenir partícules d’entre 3 i 5 mm. Posteriorment aquestes partícules es tornen a moldre fins a obtenir partícules d’entre 8 i 12 micres (1 a 3 per a tòners especialitzats). Les característiques principals és la seva velocitat de imprimir i la seva resolució
· Tòner quimic o polimèric: Procés de fabricació químic que obté partícules de menor mida que l’anterior (5 a 6 micres), més uniformes i geometria més regular. Les seves característiques principals és que te un major ahorro de consum, es poden fer més impresions, major desenpeny de la impresora això significa que la durabilitat augmentarà perquè no força tant.
Tipus de toner segons el seu ús:
Tòner en pols: S’usa en els sistemes xerogràfics en els electrogràfics (també denominals làser) i en els magnetotèrmics. Tots els seus components es troben aglomerats en estat sòlid en forma de fi nes partícules.
Tòner Líquid: Usat en les impresores digitals Indigo i HP que el seu fabricant denomina
Elektroink (marca registrada). El tòner forma part d’un vehicle líquid no aquosa encarregat del transport (líquid portador no elèctric), permet l'ús de les partícules de menor mida que en el tòner en pols.
TINTES INKJET:
TINTES AMB SOLVENTS DE BASE NO AQUOSA:
Tenen solvents primàris (olis, alcohols, derivats i derivats del petroli). El color el proporcionen els colorants solubles resistens a l’aigua i amb bona resistència a les radiacions UV. Els capçals han de ser resistents als solvents. Els que s’usen més comunament són els ''piezoelectricos''.
TINTES ECOSOLVENTS AMB SOLVENTS DE BASE AQUOSA:
L’aigua és el seu solvent primàri. Són més ecològiques i menys perjudicials per a la salut, donat que no alliberen compostos orgànics volàtils. Són les que s’úsen a les oficines i llars.
TINTES SÒLIDES DE CANVI DE FASE:
Són barres sòlides de tinta formades a partir de compostos de cera. La tinta es fon a la màquina i passa als injectors.
TINTES CURABLES ULTRAVIOLADES (UV):
Un dels seus principals components són els fotoiniciadors que s’assequen per polimerització quan s’aplica una radiació ultraviolada. S’úsen en aplicacions exteriors per la seva gran resistència la degradació per llum solar. S’adhereixen tant sobre suports porosos com no porosos i destaca la seva aplicació en suports plàstics.
TINTES EN BASE LÀTEX: Són tintes pigmentades en base aigua i làtex en la seva composició. L’assecat per la calor fon el làtex fixant el pigment. D’aquesta manera queda protegida i es garanteix la seva resistència a la llum i agents químics. S’úsa tant per aplicacions exteriors com interiors sobre una gran varietat de suports. (2008)
TONER:
El tòner es la tinta usada en els sistemes electrogràfics i magnetogràfics en forma liquida o en pols. A més dels componenents que proporcionen color(pigments) i que permeten el seu fixats(resina).
Tipus de toner segons la seva fabricació:
· Toner pulveritzat : Aquest tipus de tinta s’inicia amb un aglomerat fos dels components, resines, pigments, agents de càrrega, ceres i altres elements de millora de propietats. La massa és mòlta fins obtenir partícules d’entre 3 i 5 mm. Posteriorment aquestes partícules es tornen a moldre fins a obtenir partícules d’entre 8 i 12 micres (1 a 3 per a tòners especialitzats). Les característiques principals és la seva velocitat de imprimir i la seva resolució
· Tòner quimic o polimèric: Procés de fabricació químic que obté partícules de menor mida que l’anterior (5 a 6 micres), més uniformes i geometria més regular. Les seves característiques principals és que te un major ahorro de consum, es poden fer més impresions, major desenpeny de la impresora això significa que la durabilitat augmentarà perquè no força tant.
Tipus de toner segons el seu ús:
Tòner en pols: S’usa en els sistemes xerogràfics en els electrogràfics (també denominals làser) i en els magnetotèrmics. Tots els seus components es troben aglomerats en estat sòlid en forma de fi nes partícules.
Tòner Líquid: Usat en les impresores digitals Indigo i HP que el seu fabricant denomina
Elektroink (marca registrada). El tòner forma part d’un vehicle líquid no aquosa encarregat del transport (líquid portador no elèctric), permet l'ús de les partícules de menor mida que en el tòner en pols.
TINTES INKJET:
TINTES AMB SOLVENTS DE BASE NO AQUOSA:
Tenen solvents primàris (olis, alcohols, derivats i derivats del petroli). El color el proporcionen els colorants solubles resistens a l’aigua i amb bona resistència a les radiacions UV. Els capçals han de ser resistents als solvents. Els que s’usen més comunament són els ''piezoelectricos''.
TINTES ECOSOLVENTS AMB SOLVENTS DE BASE AQUOSA:
L’aigua és el seu solvent primàri. Són més ecològiques i menys perjudicials per a la salut, donat que no alliberen compostos orgànics volàtils. Són les que s’úsen a les oficines i llars.
TINTES SÒLIDES DE CANVI DE FASE:
Són barres sòlides de tinta formades a partir de compostos de cera. La tinta es fon a la màquina i passa als injectors.
TINTES CURABLES ULTRAVIOLADES (UV):
Un dels seus principals components són els fotoiniciadors que s’assequen per polimerització quan s’aplica una radiació ultraviolada. S’úsen en aplicacions exteriors per la seva gran resistència la degradació per llum solar. S’adhereixen tant sobre suports porosos com no porosos i destaca la seva aplicació en suports plàstics.
TINTES EN BASE LÀTEX: Són tintes pigmentades en base aigua i làtex en la seva composició. L’assecat per la calor fon el làtex fixant el pigment. D’aquesta manera queda protegida i es garanteix la seva resistència a la llum i agents químics. S’úsa tant per aplicacions exteriors com interiors sobre una gran varietat de suports. (2008)
domingo, 28 de mayo de 2017
M7 / 2
L'ASSECAT:
L'assecat s'ha de diferenciar en dues fases:
· Primera fase: la tinta deixa de ser viscosa i
· Segona fase: la pelicula es transforma dura i resistent
L'assecat s'ha de diferenciar en dues fases:
· Primera fase: la tinta deixa de ser viscosa i
· Segona fase: la pelicula es transforma dura i resistent
TIPUS D'ASSECATS:
Assecat per penetració
La tinta s'introdueix en la estructura interna dels suports absorvents
És molt important la porositat dels papers i tractaments superficials
Depèn del diàmetre del por
Si hi ha una penetració excessiva, pot provocar problemes de transparència i traspàs.
Assecat per evaporacio:
La substancia liquida pasa a estat gasos
La evaporacio augmenta quan la ciorculació del aire es major i tambe si augmenta la temperatura
El tipus de dissolvent està escollit segons la velocitat de la màquina
Aquest assecat és tipic per a suports no absorvents com: PE,PP,vidre i teixits
Assecat per radiació infraroja(IR)
És una radiacio electromagnètica no visible que escalfa els cosos un incideix.
Aquesta radiacio accelera l'evaporació del vehicle de la tinta impresora i per tant accelera l'assecat a 10º de més es duplica la velocitat. A més temperatura menys viscositat i es facilita
Assecat per radiacio ultravioleta(UV)
· L'assecat s'aconsegueix mitjançant la variació química dels components de la tinta ultraviolada quan incideix la radiació.
· Els fotoindicadors capten la radiació i comença una reaccio entre els prepolimers i el monòmer(vehicle) forma unes cadenes moleculars molt llergues i donen a la tinta un estat sòlid definitiu
Assecat per absorció (Macroporositats):
Tintes molt fluides i per papers macroporosos
El vehícle fet d'olis no assecants s'bsorveix amb els pigments en els pors
No hi ha enduriment de la tinta, només absorció 100%
Assecat per oxidació(en offset i en plecs s'utilitzen en tintes amb):
·Alta viscositat
·Aplicació en pel·lícules fines
·Mantenir la tinta sense assecarse en els rodets
·La tinta ha d'assecarse ràpidament evitant el repintat
·La tinta assecada ha de ser resistent i ajustar la manipulació
·Vehícle estpa coompost per components vegetals o olis minerals modificats amb resines sintetiques
·Aquest assecat es fa a partir de les molècules d'oli assecat. Les molècules s'uneixen i formen cadenes lineals o unificades que poden entrellaçar-se i donen lloc a la polimerització
· Sense la presència del oxigen no es podria realitzar
Assecat per absorció (Macroporositats):
Tintes molt fluides i per papers macroporosos
El vehícle fet d'olis no assecants s'bsorveix amb els pigments en els pors
No hi ha enduriment de la tinta, només absorció 100%
Assecat per oxidació(en offset i en plecs s'utilitzen en tintes amb):
·Alta viscositat
·Aplicació en pel·lícules fines
·Mantenir la tinta sense assecarse en els rodets
·La tinta ha d'assecarse ràpidament evitant el repintat
·La tinta assecada ha de ser resistent i ajustar la manipulació
·Vehícle estpa coompost per components vegetals o olis minerals modificats amb resines sintetiques
·Aquest assecat es fa a partir de les molècules d'oli assecat. Les molècules s'uneixen i formen cadenes lineals o unificades que poden entrellaçar-se i donen lloc a la polimerització
· Sense la presència del oxigen no es podria realitzar
sábado, 27 de mayo de 2017
M7 / 1
El tic o tak es molt important en offset ja que influeix en:
- L'arrancada
- El corbat del paper
- Els errors en la surtida del paper o apilat irregular
- El trencament del paper
- La metedad de la impressió, si el tir disimueix la meitat també
- Emulsificació aigua, tinta, augmenta si el tir disimueix
- Irregularitats en la impressió d'una tinta damunt de l'atra. El tir de les tintes ha d'anar decreixent en ordre d'impressió
Factors que determinen el Tir:
- La viscositat, en general +viscositat + track
- La temperatura, + temperatura - track
- Les caracteristiques de les superficies dels rodets, mantilles, suports, etc...
- La concentració de pigments
- L'absorció d'humitat, + humitat -tir
LA VISCOSITAT:
· Resistència a fluir d'un líquid. L'oposat és la fluidesa. La viscositat es deguda al fregament que hi ha a l'interior d'un liquid entre les diferents capes i a canvi d'un element exterior
·Aquesta caracteristica determina el fluir de la tinta en cadascun dels prossesos d''impresió
· La viscositat determina l'espessor de la película
· La velocitat de impressió determina uns minims i uns maxims
· La temperatura es fonamental. Hi ha variacions del 10%. De viscositat per cada grau de diferencia. En les maquines de rgan velocitat o podem afegir sistemes de ventilació
· Viscosímetre
- RIGIDESA:
Correspon a la fricció interna entre les partícules de la tinta i és la força necesaria per a trencar la colosió d'aquestes partícules, és a dir la força necesària per a que la tinta comenci a fluir
Influeix en la facilitat de distribucio i en el flux en la bateria i sistema d'entintat
Relacionada amb la viscositat i tixtopia
ALLARGAMENT/LONGITUD:
Aquesta propietat determina la forma en que la tinta es distribuix a través dels relens de la màquina(igual que la viscositat)
Facilitat que te la tinta per allargarse(''fils'')
Si es posa massa tinta no es transmeteix correctament pel sistema entintador(s'acomularia als roleus)
Si es mesura llarga formarà fils en excès en els punts de contacte dels roleus i finositat
TIXOTROPIC
Un material es tixotropic quan la seva viscositat varia per efecte de la seva massa
Hi ha una mena de trencament de la seva cohesió interna quan es rema amb una espatula
El gran de tixotropica d'una tinta determinarà la rapidesa amb la qual aquesta tinta arriba a tenir l'estat màxima fluidesa del moment que comensa a estar treballada. També determinara la rapidesa amb la qual tornarà a adquirir la seva màxima viscositat al dixar-la en repòs.
La tisotròpia pot ser reversible, parcialment reversible i irreversible
TRAPPING:
· Es el grau de resposta òptica que presenta una tinta quan es transfereix durant una altraa tinta o pelicula de tinta
· L'ordre d'impressió determina el to i la intensitat dels colors superposats
Influeix directament el tack i la disposició de les tintes ha de ser en ordre de creixent
També influeix la superficie del paper, l'equilibri aigua i tinta i la superficie dels rodets
L'ASSECAT:
L'assecat s'ha de diferenciar en dues fases:
· Primera fase: la tinta deixa de ser viscosa i
· Segona fase: la pelicula es transforma dura i resistent
- L'arrancada
- El corbat del paper
- Els errors en la surtida del paper o apilat irregular
- El trencament del paper
- La metedad de la impressió, si el tir disimueix la meitat també
- Emulsificació aigua, tinta, augmenta si el tir disimueix
- Irregularitats en la impressió d'una tinta damunt de l'atra. El tir de les tintes ha d'anar decreixent en ordre d'impressió
Factors que determinen el Tir:
- La viscositat, en general +viscositat + track
- La temperatura, + temperatura - track
- Les caracteristiques de les superficies dels rodets, mantilles, suports, etc...
- La concentració de pigments
- L'absorció d'humitat, + humitat -tir
LA VISCOSITAT:
· Resistència a fluir d'un líquid. L'oposat és la fluidesa. La viscositat es deguda al fregament que hi ha a l'interior d'un liquid entre les diferents capes i a canvi d'un element exterior
·Aquesta caracteristica determina el fluir de la tinta en cadascun dels prossesos d''impresió
· La viscositat determina l'espessor de la película
· La velocitat de impressió determina uns minims i uns maxims
· La temperatura es fonamental. Hi ha variacions del 10%. De viscositat per cada grau de diferencia. En les maquines de rgan velocitat o podem afegir sistemes de ventilació
· Viscosímetre
- RIGIDESA:
Correspon a la fricció interna entre les partícules de la tinta i és la força necesaria per a trencar la colosió d'aquestes partícules, és a dir la força necesària per a que la tinta comenci a fluir
Influeix en la facilitat de distribucio i en el flux en la bateria i sistema d'entintat
Relacionada amb la viscositat i tixtopia
ALLARGAMENT/LONGITUD:
Aquesta propietat determina la forma en que la tinta es distribuix a través dels relens de la màquina(igual que la viscositat)
Facilitat que te la tinta per allargarse(''fils'')
Si es posa massa tinta no es transmeteix correctament pel sistema entintador(s'acomularia als roleus)
Si es mesura llarga formarà fils en excès en els punts de contacte dels roleus i finositat
TIXOTROPIC
Un material es tixotropic quan la seva viscositat varia per efecte de la seva massa
Hi ha una mena de trencament de la seva cohesió interna quan es rema amb una espatula
El gran de tixotropica d'una tinta determinarà la rapidesa amb la qual aquesta tinta arriba a tenir l'estat màxima fluidesa del moment que comensa a estar treballada. També determinara la rapidesa amb la qual tornarà a adquirir la seva màxima viscositat al dixar-la en repòs.
La tisotròpia pot ser reversible, parcialment reversible i irreversible
TRAPPING:
· Es el grau de resposta òptica que presenta una tinta quan es transfereix durant una altraa tinta o pelicula de tinta
· L'ordre d'impressió determina el to i la intensitat dels colors superposats
Influeix directament el tack i la disposició de les tintes ha de ser en ordre de creixent
També influeix la superficie del paper, l'equilibri aigua i tinta i la superficie dels rodets
L'ASSECAT:
L'assecat s'ha de diferenciar en dues fases:
· Primera fase: la tinta deixa de ser viscosa i
· Segona fase: la pelicula es transforma dura i resistent
miércoles, 17 de mayo de 2017
M02 / UF03 / ACTIVITAT 3.10
M02 / UF03 / ACTIVITAT 3.10
Captures de pantalla de l'activitat que sortear al exàmen:
Imatges exemplars en relació a l'activitat:
01
02
03
04
05
06
07
08
09
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
M02 / 1
L'histograma:L'histograma es un instrument de mesura que ajuda l'ull, sempre subjectiu i acomodable, a fer un diagnòstic de la imatge i a valorar les seves possibilitats de millora, decidint els ajustes tonals necessaris.
-Una gràfica estadística:
Com si d'un gràfic es tractés, l'histograma ens mostra una sèrie de 256 columnes alineades en el seu extrem inferior, representatives de la quantitat de píxels que hi ha a una imatge per cada valor de lluminositat. Poden referirse a la lluminositat, canals de color, saturació, etc...
En molts casos, les fotografíes fetes amb càmares o escanejades apareixen poc contrastades o fosques, o massa clares...
-L'eina d'ajust de nivell ens ajuda a distribuir correctament els tons de la imatge
↠ AJUSTAMENT MANUAL: Un ajust de nivells manuals és molt fàcil i ofereix moltes més possibilitats
Retallar valors d'entrada: Hi han tres reguladors sobre una copie d'histograma ab tres reguladors:
- Un de negre
- Un altre de gris
- Un altre de blanc
Movent el negre fins a la vora de la montanya de píxels, farem que els pixels més foscos de la imatge es tornin negres i despres el blanc, això que acabem de explicar es el establiment entre el punt negre i punt blanc o també retallada de valors d'entrada.
↠ AJUSTAMENT AUTOMÀTICAixò es el que mes o menys ens fa l'eina
'Niveles automáticos'.
-El regulador gris ajuda a equilibrar una foto descompensada cap als tons foscos o clars.
-Aquestes manques les compensarem movent el regulador gris a l'esquerra, apropant una mica al valor mitjà
↠ CERCLE CROMÀTIC
- El cercle cromatic o roda de color es composa per seccions que representen com a minim 12 colors (primaris, secundaris i terciaris).
-El cercle cromàtic ajuda a visualitzar les posicions i combinacions del color tant extremes d'hermonia, com de contrast.
↠ COLORS DOMINANTS
Colors freds: situats a la meitat del cercle. centrat en el color blau.
Colors càlids: Són la meitat oposada als freds: violeta vermellós fins al groc.
Families de colors: Hi ha tres families principals: Groc, Vermell, Blau.
↠ COMBINACIÓ DEL NEGRE
El negre i el blanc combinen perfectament amb qualsevol de les famílies de colors, i els esquemes de colors vius, pastissos, apagats....
El negre blanc i gris resalten a tota l'atra percepcio de colors en una imatge.
Colors primaris: Groc, Vermell, Blau. (RGB?)
Colors Secundaris: Verd, Taronja i Violeta
Terciaris o Intermedis:
-Blau verd
-Blau violeta
-Vermell violeta
-Taronja vermell
-Taronja groc
-Groc Verd
👋👂👋👂👋👂👋👂👋👂👋👂👋👂👋👂👋👂👋👂👋👂👋👂
CALIBRACIÓN DEL DISPOSITIVO DE ENTRADA:
Se realizarán bajo condiciones óptimas digitalizando una imagen de referencia que contiene manchas de color bien definidas y estos resultados se relacionan con los valores ''ideales'' que son medidas en laboratorios de fabricantes y entregados digitalmente. los dos conjuntos de datos se ensamblan para generar un perfil.
Hay que realizar una calibración con regularidad
FLUJO DE TRABAJO:
1) INICIO: Encender y dejar que se caliente hasta la temperatura de funcionamiento.
2) CALIBRAR: Calibrar y ajustar los valores para reflejar las condiciones normales de funcionamiento (filigranas).
3) APLICAR LA IMAGEN DE REFERENCIA: Digitalizar
4) PROCESO DE GESTIÓN DE COLOR: Leer los valores digitalizados con los valores ideales suministrados. Generación de un perfil.
5) PRUEBAS Y APLICACIÓN DEL PERFIL AL FLUJO DE TRABAJO: Tras instalar el perfil al software de Gestión de Color realizar pruebas para comprobar los resultados.
LLUM I OMBRES:
· Ombres i profunditat: Per fer ombres s'utilitza el mateix color però més fosc.
LLUM I CALOR:
· Per donar llum s'utilitzen el mateix color però més clar.
· Els colors son capaços de transmetre emocions i els seus significats depenen sovint de factors culturals.
·El disseny condicionara la selecto dels colors:
-Colors càlids: atenuen
-Colors freds: allunyen
-L'harmonia de colors tranquiliza i relaxa
-El contrast de colors genera tensió visual.
DINAMICA DE COLORS:
S'ha comprobat que els colors també donen sensació de moviment
-El cian es concèntric
-El vermell es estàtic
-El groc es excpentic
VISIBILITAT DELS COLORS:
El groc i el cian son els que millor es veuen a distancia
A distancia de contrast que millor es veu és el groc + negre
La visibilitat vermell i verd és molt baixa
CORBES:
Es tracta d'una eina que ajuda a l'hora de aconseguir les fotos el punt de contrast i igualació desitgat.
Es presenta com a gràfic d'eixos 'X' i 'Y' que presenta els valors de lluminositat dels pixels abans l'ajust i els valors de sortida.
Només cal modificar la linea de posició d'una linea diagonal que indica per a cada valor d'entrada, el valor de sortida que li correspon
(ESCALA VALORS DE LLUM)
RETALL DELS VALORS DE SORTIDA:
-Els reguladors de la barra inferior serveixen per limitar la gama de tons quan no interessa que arribi al negre i al blanc absolut
-Si retallar valors d'entrada daña mes constant a la imatge, retallar els de sortida o de destinació té l'efecte contrari
-Si volem la imatge només per mostrar a la pantalla de l'ordinador no çes habitual utilitzar aquesta funció
-Els impresos, recomanen realitzar una vetellada de 4 o 5% en tintes a cada extrem, d'uns 1' valors de llum.
· Anàlegs:
Ocupem posicions immediatament properes en el cercle cromàtic
La seva semblança fa que harmonitzin bé entre si
Aquest tipus de combinació es freqüent en la naturalesa. Groc, Groc verd, Verd, blauverd
· Complementaris o contrast:
Es troben en punts oposats al cercle cromàtic.
Aquests colors es reforçen mitjançant, de manera que un mateix color sembla més vibrant i intens quan es troba asociat al seu complementari.
Complementaris dividits o semicomplementaris:
El lloc d'utilitzar un parell de complementaris, s' utilitzen els situats en posicions immediatament adjaçents
El seu contrast en aquest cas no és tan marcat
Es pot utilitzar un trio de cdolors complementaris, o només dos d'ells.
Triades ho harmonies de tres colors:
Es trien tres colors enquidistants en el cercle cromàtic
Versions més complexes inclouen grups de quatre o de cinc colors, igualment enquidistants entre si(situats en els vèrtex d'un quadrat o d'un pentàgon inscrit en el cercle).
MONOCROMÀTICS:- Són tintes o ombres d'un mateix color o matís de la mateixa família
ACROMÀTICA:
Negre, grisos i blanc
 |
| COLORS PASTEL |
LLUMS I OMBRES:
Ombres i profunditat:
Per fer ombres s'utilitza el mateix color però més fosc
Llum i claror:
Per donar llum s'utilitza el mateix color però és més clar
ESPAIS DE COLOR:
És un mòdel matemàtic abstracte que permet representar els colors de forma numèrica
Alguns espiar de color:
 |
| LAB |
- HSB O HSV(To, Saturació i Brillantor)
- LAB (Està basat en valors matemàtics(X, Y, Z) que descriuen un espai volumètric
- RGB (És el model additiu, treballa amb llum no amb pigments)
- CMYK (Es basa en la síntesi sostractiva)
- HTML (Sistema de codificacio de colors per a web basat en sistema RGB)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)