TINTES PER A IMPRESSIÓ DIGITAL (M7)

Un dels principals condicionals de la tinta per a impressió digital és que a de disposar de càrrega electrica o magnètica per poder generar la imatge al suport.

TONER:

El tòner es la tinta usada en els sistemes electrogràfics i magnetogràfics en forma liquida o en pols. A més dels componenents que proporcionen color(pigments) i que permeten el seu fixats(resina).

Tipus de toner segons la seva fabricació:

· Toner pulveritzat : Aquest tipus de tinta s’inicia amb un aglomerat fos dels components, resines, pigments, agents de càrrega, ceres i altres elements de millora de propietats. La massa és mòlta fins obtenir partícules d’entre 3 i 5 mm. Posteriorment aquestes partícules es tornen a moldre fins a obtenir partícules d’entre 8 i 12 micres (1 a 3 per a tòners especialitzats). Les característiques principals és la seva velocitat de imprimir i la seva resolució

· Tòner quimic o polimèric: Procés de fabricació químic que obté partícules de menor mida que l’anterior (5 a 6 micres), més uniformes i geometria més regular. Les seves característiques principals és que te un major ahorro de consum, es poden fer més impresions, major desenpeny de la impresora això significa que la durabilitat augmentarà perquè no força tant.



Tipus de toner segons el seu ús:

Tòner en pols: S’usa en els sistemes xerogràfics en els electrogràfics (també denominals làser) i en els magnetotèrmics. Tots els seus components es troben aglomerats en estat sòlid en forma de fi nes partícules.

Tòner Líquid: Usat en les impresores digitals Indigo i HP que el seu fabricant denomina
Elektroink (marca registrada). El tòner forma part d’un vehicle líquid no aquosa encarregat del transport (líquid portador no elèctric), permet l'ús de les partícules de menor mida que en el tòner en pols.


TINTES INKJET:

TINTES AMB SOLVENTS DE BASE NO AQUOSA:
Tenen solvents primàris (olis, alcohols, derivats i derivats del petroli). El color el proporcionen els colorants solubles resistens a l’aigua i amb bona resistència a les radiacions UV. Els capçals han de ser resistents als solvents. Els que s’usen més comunament són els ''piezoelectricos''.

TINTES ECOSOLVENTS AMB SOLVENTS DE BASE AQUOSA:
L’aigua és el seu solvent primàri. Són més ecològiques i menys perjudicials per a la salut, donat que no alliberen compostos orgànics volàtils. Són les que s’úsen a les oficines i llars.

TINTES SÒLIDES DE CANVI DE FASE:
Són barres sòlides de tinta formades a partir de compostos de cera. La tinta es fon a la màquina i passa als injectors.

TINTES CURABLES ULTRAVIOLADES (UV):
Un dels seus principals components són els fotoiniciadors que s’assequen per polimerització quan s’aplica una radiació ultraviolada. S’úsen en aplicacions exteriors per la seva gran resistència la degradació per llum solar. S’adhereixen tant sobre suports porosos com no porosos i destaca la seva aplicació en suports plàstics.

TINTES EN BASE LÀTEX: Són tintes pigmentades en base aigua i làtex en la seva composició. L’assecat per la calor fon el làtex fixant el pigment. D’aquesta manera queda protegida i es garanteix la seva resistència a la llum i agents químics. S’úsa tant per aplicacions exteriors com interiors sobre una gran varietat de suports. (2008)