lunes, 11 de diciembre de 2017

M5 / COMPAGINACIÓ

Marges:

Els marges han anat reduint-se al llarg del temps per raons econòmiques, per una tendència dels que manegen els pressupostos de producció a voler obtenir la màxima utilització possible del plec de paper, però això té els seus límits.

Els marges compleixen funcions específiques que es poden sintetitzar amb:


· Amb la pàgina es determina l'aspecte del treball a realitzar i la realció entre la superfície impresa(taca)  i la no impresa(marges)

· En edicions de luxe la taca és aproximadament del 25% del paper

· En edicions normals de 50%

· En edicions econòmiques és de 75%

· Habitualment es pot realitzar de dues formes:(Caixa composició)

-Lliure o arimètrica: Mès dinàmica i la determinació del rectangle del text no estpa subjecta a cap regla.

Clàssica o arimetrica: més estàtica i la superfície del rectangle de text és proporcional al format del paper. Dins d'aquesta podem anomenar diversos sistemes.



TIPUS DE MARGES:



ESCALA UNIVERSAL:

- Aquest mètode va ser desenvolupat per ''Rosarivo''. Consisteix a dividir la pàgina en igual quantitat de seccions horitzontals que verticals, la qual ha de ser múltiple de 3. Feta la divisió, un mòdul vertical és per al marge el llom, dues per al marge al tall, un horitzontal per al de cap i dos per al peu.





SISTEMA 2-3-4-6:

Els numeros corresponen a la relació entre els marges i deriven del cannon ternari. és fàcil d'aplicar a qualsevol treball editorial. Es dóna un valor qualsevol i aquest es multiplica per 2 (inferior), per 3 (cap), 4 (exterior) i 6 (peu).









Metode de ''Van der Graaf'':

Serveix per trobar els novens de la pàgina de manera gràfica, no aritmètic. Per això es traçen les 6 diagonals de la doble pàgina. A partir del punt a s'aixeca una diagonal fins a la vora superior del paper. Des d'aquí es traça una recta que trobi la intersecció ''b'' en l'altra pàgina. On aquesta recta creua a la diagonal d1, queda determinat el vèrtex superior esquerre del text. Aquest mètode equival a dividir alt i ample de la pàgina en novens i repartir els marges segons el cànon ternari (un novè per als menors i 2 novens per als més grans).



MARGES INVERTITS:

La decisió del medianil estret al llom, producte de marges la meitat estrets que els de tall, pot portar problemes segons el tipus d'enquadernació utilitzat. Per evitar això es pot invertir la relació deixant els marges amples al centre de la peça. (Per llibres en llom gordo)


DATO IMPORTANT* (Fer maqueta del llibre en blanc per prevenir errors de màrges







miércoles, 25 de octubre de 2017

Reajustament d'elements mecànics de dosificació

Reajustament d'elements mecànics de dosificació:

Tinta: Sistema encarregat de transferir la tinta necesària per l'impressió, transferencia uniforme i continua.
⬇⬇⬇⬇⬇⬇⬇⬇⬇⬇⬇⬇
Funcions: 
  • Transferència de la tinta
  • Dosificar la capa - Película fins al voltant dels corrons
  • Preparar la tinta per imprimir
  • Eliminar el corro de les formes impresses dels treballs anteriors
Amb les noves tecnologíes s'ha automatitzat el procés


Elements: 

Tintes: Dipòsit on es troba el corró sobre el que s'aplica tinta
Corró de transferència: recull la tinta del primer corro i la transmet al corró distribuïdor

Corrons distribuïdors: escampen la tinta pels corrons

Corrons batidors: ajuden als corrons distribuidors i transmeten la tinta als corrons donadors

Corrons desonadors: reben la tinta i la depositen sobre la placa


Funcionament del tintat:
  1. Tintar els corrons
  2. Preparació de la pl aca
  3. Accionar els tinters
  4. Ajustar la pressió
  5. Distribuïr la tinta sobre la placa
  6. Parar en funcionament al sistema de neteja

Elements de funcionament: 

Consola de control: controla els tinters, velocitat dels corrons, la correció lateral i verifica que el sistema funcione bé.

Computador central CPC: dosificar el comandaments o impulsors elèctrics del sistema. Contè discos de memòria que permeten guardar el treball per o altres usos

Servomotors o petits motors que controlen les posicions de les diferents fulls d'acer sobre els corrons tinters (poden ser controlats de forma analògica o digital).


TRANSFERENCIA DELS ELEMENTS:

1- Post Script-PDF-Llenguatge vectorial que recull imatges + fonts d'un document que cal imprimir.

1er: no gestiona el color
2er: millora la gestio del color
3r permet donar 1 IP a cada dispositiu de sortida així fer enviaments a distancia

2 RIP = Procesador Intèrpret d'imatges

Procesa les dades del PostScript i les converteix en punts-mapa de bits

Rip software: Aplicacions instal·lades a l'ordinador

Rip hardware: equip especific dedicaat a ripejar la imatge(+ car, + estable, + rapid)

3 Filmadora: Dispositiu làser que passa la informació digital creada amb l'ordinador a 1 pel·licula fotosensible que demanarà lloc a la forma impressora.



REVISIÓ DE L'IMPRES: 

Resolució - paràmetre que calibra la qualitat de la imatge en relació a la capacitat de discriminació de l'observador

A + resolució + detall + qualitat

Pantalla 72-155ppp

Impressió entre 150-300ppp


Liniatura: determina la resolució d'impressió
numero de linies per representar una imatge sobre un suport es mesura en linies per polsades.

La resolució de sortida + liniatura determinen la impresió final de la imatge, una bona resolució de sortida requereix el doble de la lineatura. Exemple: 1 revista a 150-300ppp


REVISIÓ DE L'IMPRES:

3 Gama de color:

  • CMYK
  • ESCALA DE GRISOS
  • DUOTONO(BITONO)
  • TINTES DIRECTES

Tipus de formats:

TIFF- imatges alta resolucio
JPEG- compressió d'imatges
EPS
Pict-Format de transferencia d'imatges entre aplicacions
DCS-(Desktop Colour Separation) Separació de colors abans de usats per un altre programa


VELOCITAT DE LA MÀQUINA:
(Principal característica d'impressió digital(escurços procesos)

-Es medeix per numero de pàgines que imprimeix per minut o plecs que s'imprimeix per hora

Matèries primeres:

+ Paper

  • gramatge 60-350gr
  • orientació de la fibra
  • superficie llisa o textura


Tintes

  • líquida + ràpida
  • tòner-impressió en sec
  • Inkjet o xorro de tinta


Entonació i color de l'impres: (Important reproducció del color en l'imprès).

2 sistemes de color:

- Color llum o RGB(sistema additiu, principi additiu de la llum necesita fonts lluminoses, la suma de tots els colors = blanc)
- Color pigment CMYK: substractiu, refacció de la llum sobre la tinta impresa, sistema químic de representació del color, la mescla = negre


COLOR MANAGEMENT SYSTEM: Control de color mitjançant l'ordinador

L'impressió digital té la limitació d'obtenir els colors al passar d'un sistema a l'atre - CMS es la solució.


Hexacromia: CMYK + Taronja + Verd(impressió de color en alta fidelitat)

To continu: imatge digitalitzada, original fotogràfic, 1 pintura

  • Es composen de diferents colors
  • Es formen a partir de l'escala de grisos o colors que es barregen suaument
  • Punts negres i blancs s'usa per imatge en B/N
  • Els punts cyan,magenta,yellow,black en diferents inclinacions/alineacions ajuden a reproduïr imatges a color

Monòtons, Bitons, Tritons: En tons gris i en els quals s'usa 1,2,3 tintes - grisos entintats.

Tintes directes o planes: No té trames, tinta impresa 100%, guies de Pantone, match print.


PROVES D'IMPRESSIÓ: 

Soft, Químiques, Impreses, Digitals.

Instruments:

Densitòmetre: Es un instrument per poder medir l’ennegriment de materials fotogràfics transparents com ara els negatius, també el podem usar per medir imatges impreses sobre bases opaques com ara el paper. El densitòmetre te com a funció marcar la curva de color exacta que li enseñes mitjançant el seu escànner.  

Colorímetre: Es un instrument de medició que servix per medir la resposta colorimètrica  de mostres de color i convertir-les en valors textuals digitalitzats

 Espectofotòmetre: Es un instrument que servix per medir la sensibilitat i intensitat de la llum atraves d’una imatge o mostra
















martes, 30 de mayo de 2017

PROCÈS IMPRESSIÓ DIGITAL

1-Enviem el document al RIP
2-El RIP s'encarrega d'ajustar el document per a imprimir-ho en condicions. Quan acabem d'ajustar-ho ho enviem a imprimir
3-El suport es troba a la bandeja d'entrada, després passa per una cinta transportada, que aquesta cinta transporta el suport fins als cilindres transportadors de tinta que es el que graba la imatge. Aquests cilindres van lligats amb un cilindre que es el que té la imatge grabada, es graba mitjançant amb laser, aquest cilindre pot tindre més d'un color, pot imprimir mitjançant carrega electrica o magnetica.

CARACTERÍSTIQUES D'IMPRESSIÓ INKJET:

Es fabrica en solvents primaris(oli, alcohol, derivats del petroli)
Resistent a l'aigua
Bona resistencia en radiacions UV
Ecològiques
Poc perjudicials per a la salut
Es mes car que les de làser
La majoria utilitzen tecnologia tèrmica
Més qualitat

ACABATS

Actualment hi ha al mercat diferents sistemes modulars que s'adapten als sistemes d'impressió digital que permeten fer totes les funcions d'acabat (format, plegat, grupat, tall i enquadernat) de tal mesura que es possible obtenir el producte final preparat per servir al client.

FENDIT: Aplicacio d'un cop sec, aplicat amb una pressió determinada

GRAPAT: Consisteix en la inserció de grapes en les fulles impreses o en els quadernets que prèviament han estat plegats.

PLEGAT: El plegat consisteix en doblegar una fulla per la mitat

TALL: El tall amb guillotina és un tall recte que te la funcio de dividir la fulla impressa en un format menor o eliminar les restes de les fulles que sobren en el producte final. (tall robotitzat, tall laser)

ENQUADERNAT: Compren un conjunt de processos que cambien les activitats a les cuals hem fet referencia anteriorment

L'ajust de cara i dors es du a aterme de manera automatica mijançant el software d'impressió.

Peò hi ha casos en que per diferents motius aquest ajust s'ha de fer manualment. Per exempole cuan el gramatge del suport es massa eleveat per a que la maquina faci el volteig d'aquest en aquest cas ho fariem manualment.



CATEGORIES D'IMPRESSIÓ DIGITAL

· Segons el metode d'impressió a doble cara:

És una diferenciació molt simple entre aquells dispositius que podem imprimir a una cara només o bé també a dues cares

Actualment és difícil trobar impresores digitals de producció que no disposin d'aquesta funcionalitat

· Segons les unitats d'impressió:

La unitat d'impressió fa referència a aquella part específica de la màquina en la que la tinta es transfereix al suport.

- Màquines amb una sola unitat d'impressio: MONOCOLOR
-Màquines amb dos unitats d'impressió: BICOLOR
- Màquines amb quatre unitats d'impressió: CUATRICOMIA
- Màquines amb més de quatre unitats d'impressió: CUATRICOMIA + colors de gamma o colors directes, especials abarnís


PARTS DE LA IMPRESSORA DIGITAL

Control de plec:

·Correcció i Centrat de la imatge: aquestes operacions algunes màquines les controlen de per si amb    alineació de la safata hi han maquines que ho fan manualment també.

Cos de la impressio:

En les impresores digitals la impressió es fa en un sol cos d'impressió que pot estar disposat de manera horitzontal, vertical o en estrella.

Qualitat de la imatge:

La qualitat de la imatge depèn del client que en funció de les seves necesitats validarà les proves d'impressió pero el resultat final depen de les caracteristiques tecniques de l'impressora digital.

Xasis:

El xassis varia en funcio dels diferents sistemes d'impressió digital. Consisteix en una armadura meta·lica i altres elements plàstics que proporcionen el tancament.

MÈTODES D'IMPRESSIÓ SENSE IMPACTE

Electrografía: 
El sistema es basa en la diferenciació de les zones d’imatge de les no imatge en una superficíe conductora mitjançant l’aplicació de càrregues elèctriques. Permet aplicar partícules amb càrregues elèctriques (tòner) que es fixarà en les zones imatge que tinguin la càrrega oposada i que serán rebutjades a les zones no imatge que disposen d’una càrrega igual. Posteriorment el tòner es transferèix al suport i es fixat mitjançant calor.

Ionografía:
És un sistema similar a l’anterior però es diferència en que és necessari càrregar de manera homogènia l’element fotoconductor com a pas previ per la generació de la imatge latent mitjançant exposició. En aquest cas el procès de càrrega elèctrica de la superfície i l’exposició de la zona a imprimir es fan en paral·lel. L’exposició és fa mitjançant una font d’ions. També s’usen tòners. La transferència i fixació del tòner en els suports s’efectua mitjançant pressió i calor.

Inkjet o “chorro de tinta”:
Les gotes de tinta són injectades contra el suport, per tant no és necessària una superfície
intermitja de transferència. La injecció de titna es maneja electrònicament en els injectorts
a partir de dades digitals. Es tracta de tintes líquides que sequen tant per penetració com per evaporació.

Inkjet fluxe continu:
Les gotes de tinta són injectades mitjançant un sistema “piezoelectrico” de manera contínua, en un “chorro” únic mentre el dispositiu està encès. Per a formar la imatge les gotes que no són necessàries són derivades de nou cap al dipòsit.  Les gotes que no han rebut càrrega elèctrica són les que formarán la imatge.

Termografía:
•Impressió tèrmica directa: genera la imatge mitjançant d’aplicació d’un capçal calent
a un paper reactiu tèrmic. Aquesta tecnología s’usa en caixes registradores o dispositius similars.
•Impressió tèrmica de transferència: usa capçals per escalfar la tinta. La tinta calenta es transfereix al suport i queda fixada quan baixa la temperatura. La transferència pot ser per fusió (canvi d’estat de sòlid a líquid) o per sublimació (canvi d’estat de sòlid a gasós). Implica una despesa de tinta important i un elevat consum d’energia. Cada cop més en d’esús.
• Transferència tèrmica de tinta sòlida: la tinta es troba en estat sòlid a la cinta de transferència. La part de tinta sobre la que s’aplica el capçal calent es fon i d’aquesta manera es fixa al suport quan el calor desapareix.
• Sublimació tèrmica de tinta sòlida: la tinta sublima, passa d’estat sòlid al gasós, per finalment quedar fixada al suport.

Fotografía:
La tecnologá fotogràfica digital es basa en el mateix principi que la convencional. En aquest cas és necessari un paper estucat especial fotosensible que en el procès és activat selectivament mitjançant la tecnología làser.

CERTIFICACIONS DE TRAÇABILITAT DEL PAPER.


-La certificació de traçabilitat del paper consisteix en un procès pel qual es verifica l'origen del producte de fusta que adquirim, en el nostre cas el paper.

-La principal finalitat és garantir que el papaer o producte paperer que em adquirit s'ha obtingut de fustes procedents de boscos amb una gestió forestal adequada, certificada i en sintonia amb la sostenibilitat del planeta.

El punt clau de la certificacio de la cadena de custodia és que durant tota la cadena productiva, la fusta certificada es diferencii de la que  no ho està.

ACTUACIONS MEDIAMBIENTALS D'EMPRESES FABRICANTS D'EQUIPS:

-Reducció de l'us denergia en els sistemes d'impressió digital
-Sistemes més eficients d'abastiment d'energia
-Reducció de l'emissió de gasos d'efecte  hivernacle
-Desenvolupament del cicle sostenible del paper
-Eficiència en la gestió del paper per evitar mermes excessives
-Ús de paper reciclat
-Ús de productes químics menys perjudicials per a la salut i el mediambient
-Reciclatge de materials(components de màquines)
-Reutilització de materials usats
-Tecnologies de neteja menys contaminants
-Tecnologíes que eviten els cartutxos de plàstic(tinta càlida)

TINTES PER A IMPRESSIÓ DIGITAL (M7)

Un dels principals condicionals de la tinta per a impressió digital és que a de disposar de càrrega electrica o magnètica per poder generar la imatge al suport.

TONER:

El tòner es la tinta usada en els sistemes electrogràfics i magnetogràfics en forma liquida o en pols. A més dels componenents que proporcionen color(pigments) i que permeten el seu fixats(resina).

Tipus de toner segons la seva fabricació:

· Toner pulveritzat : Aquest tipus de tinta s’inicia amb un aglomerat fos dels components, resines, pigments, agents de càrrega, ceres i altres elements de millora de propietats. La massa és mòlta fins obtenir partícules d’entre 3 i 5 mm. Posteriorment aquestes partícules es tornen a moldre fins a obtenir partícules d’entre 8 i 12 micres (1 a 3 per a tòners especialitzats). Les característiques principals és la seva velocitat de imprimir i la seva resolució

· Tòner quimic o polimèric: Procés de fabricació químic que obté partícules de menor mida que l’anterior (5 a 6 micres), més uniformes i geometria més regular. Les seves característiques principals és que te un major ahorro de consum, es poden fer més impresions, major desenpeny de la impresora això significa que la durabilitat augmentarà perquè no força tant.



Tipus de toner segons el seu ús:

Tòner en pols: S’usa en els sistemes xerogràfics en els electrogràfics (també denominals làser) i en els magnetotèrmics. Tots els seus components es troben aglomerats en estat sòlid en forma de fi nes partícules.

Tòner Líquid: Usat en les impresores digitals Indigo i HP que el seu fabricant denomina
Elektroink (marca registrada). El tòner forma part d’un vehicle líquid no aquosa encarregat del transport (líquid portador no elèctric), permet l'ús de les partícules de menor mida que en el tòner en pols.


TINTES INKJET:

TINTES AMB SOLVENTS DE BASE NO AQUOSA:
Tenen solvents primàris (olis, alcohols, derivats i derivats del petroli). El color el proporcionen els colorants solubles resistens a l’aigua i amb bona resistència a les radiacions UV. Els capçals han de ser resistents als solvents. Els que s’usen més comunament són els ''piezoelectricos''.

TINTES ECOSOLVENTS AMB SOLVENTS DE BASE AQUOSA:
L’aigua és el seu solvent primàri. Són més ecològiques i menys perjudicials per a la salut, donat que no alliberen compostos orgànics volàtils. Són les que s’úsen a les oficines i llars.

TINTES SÒLIDES DE CANVI DE FASE:
Són barres sòlides de tinta formades a partir de compostos de cera. La tinta es fon a la màquina i passa als injectors.

TINTES CURABLES ULTRAVIOLADES (UV):
Un dels seus principals components són els fotoiniciadors que s’assequen per polimerització quan s’aplica una radiació ultraviolada. S’úsen en aplicacions exteriors per la seva gran resistència la degradació per llum solar. S’adhereixen tant sobre suports porosos com no porosos i destaca la seva aplicació en suports plàstics.

TINTES EN BASE LÀTEX: Són tintes pigmentades en base aigua i làtex en la seva composició. L’assecat per la calor fon el làtex fixant el pigment. D’aquesta manera queda protegida i es garanteix la seva resistència a la llum i agents químics. S’úsa tant per aplicacions exteriors com interiors sobre una gran varietat de suports. (2008)

domingo, 28 de mayo de 2017

M7 / 2

L'ASSECAT:

L'assecat s'ha de diferenciar en dues fases:

· Primera fase: la tinta deixa de ser viscosa i
· Segona fase: la pelicula es transforma dura i resistent


TIPUS D'ASSECATS:


Assecat per penetració

La tinta s'introdueix en la estructura interna dels suports absorvents
És molt important la porositat dels papers i tractaments superficials
Depèn del diàmetre del por
Si hi ha una penetració excessiva, pot provocar problemes de transparència i traspàs.

Assecat per evaporacio:

La substancia liquida pasa a estat gasos
La evaporacio augmenta quan la ciorculació del aire es major i tambe si augmenta la temperatura
El tipus de dissolvent està escollit segons la velocitat de la màquina
Aquest assecat és tipic per a suports no absorvents com: PE,PP,vidre i teixits

Assecat per radiació infraroja(IR)

És una radiacio electromagnètica no visible que escalfa els cosos  un incideix.

Aquesta radiacio accelera l'evaporació del vehicle de la tinta impresora i per tant accelera l'assecat a 10º de més es duplica la velocitat. A més temperatura menys viscositat i es facilita

Assecat per radiacio ultravioleta(UV)

· L'assecat s'aconsegueix mitjançant la variació química dels components de la tinta ultraviolada quan incideix la radiació.
· Els fotoindicadors capten la radiació i comença una reaccio entre els prepolimers i el monòmer(vehicle) forma unes cadenes moleculars molt llergues i donen a la tinta un estat sòlid definitiu

Assecat per absorció (Macroporositats):

Tintes molt fluides i per papers macroporosos
El vehícle fet d'olis no assecants s'bsorveix amb els pigments en els pors
No hi ha enduriment de la tinta, només absorció 100%

Assecat per oxidació(en offset i en plecs s'utilitzen en tintes amb):

·Alta viscositat
·Aplicació en pel·lícules fines
·Mantenir la tinta sense assecarse en els rodets
·La tinta ha d'assecarse ràpidament evitant el repintat
·La tinta assecada ha de ser resistent i ajustar la manipulació
·Vehícle estpa coompost per components vegetals o olis minerals modificats amb resines sintetiques
·Aquest assecat es fa a partir de les molècules d'oli assecat. Les molècules s'uneixen i formen cadenes lineals o unificades que poden entrellaçar-se i donen lloc a la polimerització
· Sense la presència del oxigen no es podria realitzar

sábado, 27 de mayo de 2017

M7 / 1

El tic o tak es molt important en offset ja que influeix en:

- L'arrancada
- El corbat del paper
- Els errors en la surtida del paper o apilat irregular
- El trencament del paper
- La metedad de la impressió, si el tir disimueix la meitat  també
- Emulsificació aigua, tinta, augmenta si el tir disimueix
- Irregularitats en la impressió d'una tinta damunt de l'atra. El tir de les tintes ha d'anar decreixent en ordre d'impressió


Factors que determinen el Tir:

- La viscositat, en general +viscositat + track
- La temperatura, + temperatura - track
- Les caracteristiques de les superficies dels rodets, mantilles, suports, etc...
- La concentració de pigments
- L'absorció d'humitat, + humitat -tir

LA VISCOSITAT:

 · Resistència a fluir d'un líquid. L'oposat és la fluidesa. La viscositat es deguda al fregament que hi ha a l'interior d'un liquid entre les diferents capes i a canvi d'un element exterior

·Aquesta caracteristica determina el fluir de la tinta en cadascun dels prossesos d''impresió

· La viscositat determina l'espessor de la película

· La velocitat de impressió determina uns minims i uns maxims

· La temperatura es fonamental. Hi ha variacions del 10%. De viscositat per cada grau de diferencia. En les maquines de rgan velocitat o podem afegir sistemes de ventilació

· Viscosímetre

- RIGIDESA:

Correspon a la fricció interna entre les partícules de la tinta i és la força necesaria per a trencar la colosió d'aquestes partícules, és a dir la força necesària per a que la tinta comenci a fluir

Influeix en la facilitat de distribucio i en el flux en la bateria i sistema d'entintat

Relacionada amb la viscositat i tixtopia

ALLARGAMENT/LONGITUD:

Aquesta propietat determina la forma en que la tinta es distribuix a través dels relens de la màquina(igual que la viscositat)

Facilitat que te la tinta per allargarse(''fils'')

Si es posa massa tinta no es transmeteix correctament pel sistema entintador(s'acomularia als roleus)

Si es mesura llarga formarà fils en excès en els punts de contacte dels roleus i finositat

TIXOTROPIC

Un material es tixotropic quan la seva viscositat varia per efecte de la seva massa

Hi ha una mena de trencament de la seva cohesió interna quan es rema amb una espatula

El gran de tixotropica d'una tinta determinarà la rapidesa amb la qual aquesta tinta arriba a tenir l'estat màxima fluidesa del moment que comensa a estar treballada. També determinara la rapidesa amb la qual tornarà a adquirir la seva màxima viscositat al dixar-la en repòs.

La tisotròpia pot ser reversible, parcialment reversible i irreversible

TRAPPING:

· Es el grau de resposta òptica que presenta una tinta quan  es transfereix durant una altraa tinta o pelicula de tinta

· L'ordre d'impressió determina el to i la intensitat dels colors superposats

Influeix directament el tack i la disposició de les tintes ha de ser en ordre de creixent

També influeix la superficie del paper, l'equilibri aigua i tinta i la superficie dels rodets

L'ASSECAT:

L'assecat s'ha de diferenciar en dues fases:

· Primera fase: la tinta deixa de ser viscosa i
· Segona fase: la pelicula es transforma dura i resistent






miércoles, 17 de mayo de 2017

M02 / UF03 / ACTIVITAT 3.10

M02 / UF03 / ACTIVITAT 3.10

Captures de pantalla de l'activitat que sortear al exàmen:



Imatges exemplars en relació a l'activitat:

 01

 02

 03

 04

 05

 06

 07

 08

 09

 10

 11

 12

 13

 14

 15

 16

 17

 18

 19

20

M02 / 1

L'histograma:

L'histograma es un instrument de mesura que ajuda  l'ull, sempre subjectiu i acomodable, a fer un diagnòstic de la imatge i a valorar les seves possibilitats de millora, decidint els ajustes tonals necessaris.


-Una gràfica estadística:

Com si d'un gràfic es tractés, l'histograma ens mostra una sèrie de 256 columnes alineades en el seu extrem inferior, representatives de la quantitat de píxels que hi ha a una imatge per cada valor de lluminositat. Poden referirse a la lluminositat, canals de color, saturació, etc...





En molts casos, les fotografíes fetes amb càmares o escanejades apareixen poc contrastades o fosques, o massa clares...

-L'eina d'ajust de nivell ens ajuda a distribuir correctament els tons de la imatge


AJUSTAMENT MANUAL: Un ajust de nivells manuals és molt fàcil i ofereix moltes més possibilitats

Retallar valors d'entrada: Hi han tres reguladors sobre una copie d'histograma ab tres reguladors:

- Un de negre
- Un altre de gris
- Un altre de blanc

Movent el negre fins a la vora de la montanya de píxels, farem que els pixels més foscos de la imatge es tornin negres i despres el blanc, això que acabem de explicar es el establiment entre el punt negre i punt blanc o també retallada de valors d'entrada.

AJUSTAMENT AUTOMÀTIC

Això es el que mes o menys ens fa l'eina
'Niveles automáticos'.

-El regulador gris ajuda a equilibrar una foto descompensada cap als tons foscos o clars.

-Aquestes manques les compensarem movent el regulador gris a l'esquerra, apropant una mica al valor mitjà




↠ CERCLE CROMÀTIC

- El cercle cromatic o roda de color es composa per seccions que representen com a minim 12 colors (primaris, secundaris i terciaris).

-El cercle cromàtic ajuda a visualitzar les posicions i combinacions del color tant extremes d'hermonia, com de contrast.





↠ COLORS DOMINANTS

Colors freds: situats a la meitat del cercle. centrat en el color blau.

Colors càlids: Són la meitat oposada als freds: violeta vermellós fins al groc.

Families de colors: Hi ha tres families principals: Groc, Vermell, Blau.


↠ COMBINACIÓ DEL NEGRE

El negre i el blanc combinen perfectament amb qualsevol de les famílies de colors, i els esquemes de colors vius, pastissos, apagats....

El negre blanc i gris resalten a tota l'atra percepcio de colors en una imatge.

Colors primaris: GrocVermellBlau. (RGB?)
Colors Secundaris: Verd, Taronja i Violeta
Terciaris o Intermedis:
-Blau verd
-Blau violeta
-Vermell violeta
-Taronja vermell
-Taronja groc
-Groc Verd



👋👂👋👂👋👂👋👂👋👂👋👂👋👂👋👂👋👂👋👂👋👂👋👂


CALIBRACIÓN DEL DISPOSITIVO DE ENTRADA:

Se realizarán bajo condiciones óptimas digitalizando una imagen de referencia que contiene manchas de color bien definidas y estos resultados se relacionan con los valores ''ideales'' que son medidas en laboratorios de fabricantes y entregados digitalmente. los dos conjuntos de datos se ensamblan para generar un perfil.

Hay que realizar una calibración con regularidad

FLUJO DE TRABAJO:

1) INICIO: Encender y dejar que se caliente hasta la temperatura de funcionamiento.
2) CALIBRAR: Calibrar y ajustar los valores para reflejar las condiciones normales de funcionamiento (filigranas).
3) APLICAR LA IMAGEN DE REFERENCIA: Digitalizar
4) PROCESO DE GESTIÓN DE COLOR: Leer los valores digitalizados con los valores ideales suministrados. Generación de un perfil.
5) PRUEBAS Y APLICACIÓN DEL PERFIL AL FLUJO DE TRABAJO: Tras instalar el perfil al software de Gestión de Color realizar pruebas para comprobar los resultados. 

LLUM I OMBRES:

· Ombres i profunditat: Per fer ombres s'utilitza el mateix color però més fosc.

LLUM I CALOR:

· Per donar llum s'utilitzen el mateix color però més clar.


PSICOLOGIA DEL COLOR:

· Els colors son capaços de transmetre emocions i els seus significats depenen sovint de factors culturals.

·El disseny condicionara la selecto dels colors:

     -Colors càlids: atenuen
     -Colors freds: allunyen
     -L'harmonia de colors tranquiliza i relaxa
     -El contrast de colors genera tensió visual.

DINAMICA DE COLORS:

S'ha comprobat que els colors també donen sensació de moviment

     -El cian es concèntric
     -El vermell es estàtic
     -El groc es excpentic


VISIBILITAT DELS COLORS:

El groc i el cian son els que millor es veuen a distancia
A distancia de contrast que millor es veu és el groc + negre
La visibilitat vermell i verd és molt baixa

CORBES:


Es tracta d'una eina que ajuda a l'hora de aconseguir les fotos el punt de contrast i igualació desitgat.
Es presenta com a gràfic d'eixos 'X' i 'Y' que presenta els valors de lluminositat dels pixels abans l'ajust i els valors de sortida.

Només cal modificar la linea de posició d'una linea diagonal que indica per a cada valor d'entrada, el valor de sortida que li correspon

(ESCALA VALORS DE LLUM)




RETALL DELS VALORS DE SORTIDA:

-Els reguladors de la barra inferior serveixen per limitar la gama de tons quan no interessa que arribi al negre i al blanc absolut

-Si retallar valors d'entrada daña mes constant a la imatge, retallar els de sortida o de destinació té l'efecte contrari

-Si volem la imatge només per mostrar a la pantalla de l'ordinador no çes habitual utilitzar aquesta funció

-Els impresos, recomanen realitzar una vetellada de 4 o 5% en tintes a cada extrem, d'uns 1' valors de llum.

· Anàlegs:

Ocupem posicions immediatament properes en el cercle cromàtic
La seva semblança fa que harmonitzin bé entre si
Aquest tipus de combinació es freqüent en la naturalesa. Groc, Groc verd, Verd, blauverd

· Complementaris o contrast:

Es troben en punts oposats al cercle cromàtic.
Aquests colors es reforçen mitjançant, de manera que un mateix color sembla més vibrant i intens quan es troba asociat al seu complementari.

Complementaris dividits o semicomplementaris:

El lloc d'utilitzar un parell de complementaris, s' utilitzen els situats en posicions immediatament adjaçents

El seu contrast en aquest cas no és tan marcat
Es pot utilitzar un trio de cdolors complementaris, o només dos d'ells.

Triades ho harmonies de tres colors:

Es trien tres colors enquidistants en el cercle cromàtic
Versions més complexes inclouen grups de quatre o de cinc colors, igualment enquidistants entre si(situats en els vèrtex d'un quadrat o d'un pentàgon inscrit en el cercle).



MONOCROMÀTICS:

- Són tintes o ombres d'un mateix color o matís            de la mateixa família


ACROMÀTICA:

Negre, grisos i blanc


COLORS PASTEL
COLOR PASTEL: Acualsevol color fosc se li pot afegir blanc per aclarir el color


LLUMS I OMBRES:

Ombres i profunditat:

Per fer ombres s'utilitza el mateix color però més fosc

Llum i claror:

Per donar llum s'utilitza el mateix color però és més clar


ESPAIS DE COLOR:

És un  mòdel matemàtic abstracte que permet representar els colors de forma numèrica

Alguns espiar de color:
       LAB

- HSB O HSV(To, Saturació i Brillantor)

- LAB (Està basat en valors matemàtics(X, Y, Z) que descriuen un espai volumètric


- RGB (És el model additiu, treballa amb llum no amb pigments)

- CMYK (Es basa en la síntesi sostractiva)

- HTML (Sistema de codificacio de colors per a web basat en sistema RGB)



























miércoles, 26 de abril de 2017

( M7 / 04 ) SUPORTS TEXTILS / VIDRE

SUPORTS VIDRE:

-El vidre pot ser; transparent o translúcid dur i fràgil.

* Em de saber diferenciar-lo del cristall

-Es pot imprimir en serigrafia, flexografia i tampografia. Les tintes an de ser resistents als detergents, etc... a l'abrassió i en general als agents químics

SUPORTS TEXTILS:

Tots aquests suports engloben una elevada quantitat de materials realitzats a partir de mils fils entre sí. Poden ser naturals, artificials o sintètics.

* Tots les teixits poden ser perfectament imprimibles principalment per serigrafia.

TEIXITS NATURALS:

-Són els que s'utilitzen principalment en la roba i usos similars. (coto, espert, cànem, lli, sede, llana) S'adapten a les possibles irregularitats del suport/màquina)

TEIXITS SINTÈTICS:

-Són els que s'obtenen amb teixits on la seva matèria primera està elaborada de forma digital(PP, PS,PE..) Substitueixen principalment els teixits naturals degut al preu d'aquestos( mes barat ).

S'imprimeixen normalmente en serigrafia, en l'actualitat s'imprimeixen molt amb el sistema de xorro de tinta mitjançant plotter i sistemes dedicats a la gegantografía, cartells gegants resistents a la intemperie.




martes, 25 de abril de 2017

( M7 / 03 ) SUPORTS COMPOSTOS

· Són aquells que s'han elaborat amb diversos suports simples, com:

-Paper amb metall
-Paper am plastics
-Plàstics amb metall
-Plàstics amb plàstics
-Paper o carter am plastics i metals

* S'elaboren moltissimo en la industria dels envasos (principalment d'aliments).

Compostos metalitzats:

 Són papers o plàstics als que incorpora una làmina d'alumini per dotar al producte de:

-Una major portico front a la llum
-Un major acabat metalitzat

Compostos adhesius:

Són papers o plàstics que porten adhesius per una de les seres cares per a la selva posterior fixació. 

Compostos coextursionats:

Son plàstics units amb altres tipus de plàstics mitjançant l'extrusió per a reforçar les propietats del compost.

Compostos complexos:

Són la combinación de tres sports com a minim; paper o cartró, alumini i diversos tipos de plàstics.

Va ser desenvolupat per l'empresa sueca Tetrak(1951) i va tenir molt d'èxit, desplaçant als envasos de vidre i metall




lunes, 24 de abril de 2017

(M7 / 02) SUPORTS METÀL·LICS

SUPORTS METÀL·LICS

- Hem de recordar que els metalls sòlids a temperatura ordinaria són conductors de la calor i e l'electricitat.

- Pràcticament tots els metalls poden ser impresos excepte el mercuri, que a temperatura ordinària es líquid. (Hem de tindre en conte l'encoratge de tintes sobre aquests suports)

ALUMINI:

- És el metall mes utilitzat en la indústria dels envasos i el segon a nivell mundial. (el primer es el ferro)

Característiques: mal·leabilitat, baix preu, resistencia als agents químics, a la llum, a la humitat, a la temperatura,... 

· La tècnica d'impressió s'anomena metal·lografia, es pot imprimir amb offset i flexografia.

LLAUTÓ:

- Característiques: Aliatge de coure i zinc. Color groguenc

- Propietats: mal·leabilitat, conductivitat i resistencia mecànica a la corrosió.

En l'actualitat no s'utilitza molt degut al seu elevat preu i a la utilitzacio de alumini i a la launa. ( tenen millors característiques i propietats)

LLAUNA - ''hojalata'':

És acer(el qual proporciona rigidesa) amb dues lámines (una a cada part) d'estany (actua com a barrera fornt a la corrosió).

- Propietats:  És rígid impermeable a la humitat, a la llum i a altres agents.

Permet la conservait durant lares périodes de temps i a més, es reciclable. és un material molt emprat en la industria conservera.

(M7 / 01 ) PROPIETATS DELS SUPORTS NO PAPERERS

SUPORTS NO PAPERERS: Plàstics, Polímers, Tèxtils, Metàl·lics, Vidre, Compostos.

Políomers o Plàstics:

S'obtenen de la polimerització, las plàstics e'ls dona forma someten-los a calor i precisó, generalmente mitjançant proçediments mecànics.

CLASSIFICACIÓ GENERAL:

· Material plastiques naturals: latex, ceres, resines naturals, etc...
· Material plastiques artificiels: Poc a poc an anat substituint a les anteriors. aquest grup pertany als derivats de la cel·lulosa com: cel·luloide, acetat de cel·lulosa regnerada.

Els plàstics sintètics s'obtenen a partir delquitrà de la 'hulle' del carbó o del petroli. Actualment són els que més s'utilitzen perquè tenen posibilitats il·limitades i són clau per al desenvolupament industrial.

CLASSIFICACIO DELS PLASTICS SINTÉTICS:

Polimerització per condensación(termoplástics):

1 Polièster  
2 Poliamida
3 Silicona
4 Epòxids

Polimerització per addició (termoestables):

1 Polietilè
2 Poliestirè
3 Poilpropilè
4 Poliuretà
5 Vinílics
6 Aurílics

PEL·LÍCULES PLÀSTIQUES  FLEXIBLES:

- S'emparent sobretot en els envasos i embalatges. Principalment per a que els productes ofereixin un millor aspecte i tinguen mes probabilitat de venta.

- Les seves probabilitats de barrera, poc pes, flexibilitat i en general, baix preu, fan que sigui un material molt adequat per a funcions de protecció i transport d'aliments.

- La majoria de pel·licules flexibles es poden imprimir en tots els procesos d'impressió, però les tècniques mes emparres son el gravat al buit i la flexografia.

PEL·LÍCULES PLÀSTIQUES RÍGIDES:

- Els plàstics en la seva forma rigida tenen múltiples aplicacions. Entre les directament imprimibles destaquen

1. Com a substituits el paper i cartró per a l'leboració de productes que necesiten una major proteccio o també la resistencia a la calor, humitats, atacs de bacteris i fongs.

2 Com a substituits del vidre en finestres, portes i altres elements semblants en la cual construcció.

3 Com a suport publicitari tant en exteriors com en interiors

4 Com a materia prima per a realitzar múltiples tipus d'envasos i embalatjes



😎😎😎😎😎😎😎😎😎😎😎😎😎😎😎😎😎😎😎😎😎


-Cel·lofa(1910): una de les mes antigües, s'utlitiza en rams de flors.

-Poliéster(1916 comercialització 1925): es una de les mes usades, mes qualitat de rigidez tèrmica, resistencia mecánica i te bones propietats de barrera,

-Poliamida PA: Té varios tipus, el més conegut es el nylon, es mes cara que les altera, molt bones quilates mecàniques i son impermeables tant als olors com a gasos (mitjes)

-Polipropile PP (1954): Es reutilitzable, el mes utilitzat a impressió es biorientat, te molta resistència i molt bones propietats mecàniques, es pot fer una pel·licula molt fina en poc pes.

-Polietilè PE: es reutilizable, la seva baixa densitat, enzillesa, transparència, facilitat de fabricació entre altres, fa que aquest tipus de plàstic sigui un dels mes utilitzats al sector dels envasos i embalatges. Hi ha diversos tipos.



💅💅💅💅💅💅💅💅💅💅💅💅💅💅💅💅

-Polipropilè i polietilè(PP i PE): Poseeixen les mateixes característiques que les flexibles. Principalement s'utilisez en l'elaboració de carpettes i produites semblants en sports publicitaire i com a substituts del vidre en les seves varietats translúcides.

-Tereftalat de polietilè(PET): S'utilitza principalment en l'elaboració d'ampolles de líquids com aigua, sucs, begudes gasoses, etc...
A més disposa d'una elevada resistencia  a l'impacta, molt bones propuestas de barrera front a pasos i un alt nivel de transparencia.

-Clorur de polivinil(PVC) S'utilitza principalment en suports publicitaris, construcció, cada cop s'utilitzen menys en envasos perquè conté clor. Es el segon plàstic més reciclat.







martes, 14 de marzo de 2017

PREPARACIÓ DE LA MÀQUINA D'IMPRESSIÓ DIGITAL:

1. Mètodes d'impressio digital sense impacte:

ELECTROGRAFIA:

Permet aplicar particules amb carregues electriques que es fixarà en les zones d'imatge que tinguin la càrrega oposada i que seran rebutjades a les zones no imatge que disposen d'una càrrega final. Càrregues ocupades s'atreuen - càrregues iguals es rebutgen)

IONOGRAFIA:

És un sistema similar a l'anterior però es diferencia en que es necesari càrregar de manera homogenia l'element fotoconductor com a pas previ per a la generació de la imatge latent mitjançant exposició. L'exposicio es fa mitjançant una font de ions. Els ions son atoms amb carrega positiva o negativa. També s'usen tòners. La transferencia i fixació del toner en els suports s'efectua mitjançant presssió i calor

INJEKT:

Les gotes de tinta son ijectades contra el suport per tant es necesaria una superifice intermitja de transferencia.

INJEKT FLUXE CONTINU:

Les gotes de tinta son injectades mitjançant un sistema piezoelectrico de manera continua, en un 'chorro' unic mentre el dispositiu esta encès. Per a formar la imatge les gotes que no son necesaries son derivades de nou cap al diposit.

TERMOGRAFIA:

Impressió termica directa: genera la imatge mitjançantd'aplicacio d'un capçal calent a un paper reactiu termic. Els punts on s'aplica el capál ennergeixen en aplicar calor. Aquesta tecnologia s'usa en caixes registradores.

Impresio termica de transferència: usa capcals per escalfar la tinta. La tinta calenta es transfereix al suport i queda fixada quan baixa la temperatura. La transferencia pot ser per fusió o per sublimació.

Transferencia termica de tinta sòlida: La tinta es troba en estat sòlid a la cinta de transferencia. La part de tinta sobre la que s'aplica el capçal calent es fon i d'aquesta manera es fixa al suport  cuan la calor desapareix.

Sublimació: termica de tinta sòlida: La tinta sublima, pesa d'estat solid al gasos, per finalment quedar fixada al suport. Requerix suports especials per a que la tinta quedi fixada.

FOTOGRAFIA:

La tecnologia fotografica digital es basa en el mateix principi que la convencional.
En aquest cas es necesari un paper estucat especial fotosensible que en el procès és activat selectivament mitjançant la tecnologia làser.

2. CATEGORIES D'IMPRESSIÓ DIGITAL:

Segons el metode d'impressio a doble cara:

És una diferenciacio molt simple entre aquells dispositius que poden imprimir a una cara només o be tembé a dues cares.

Actualment es dificil trobar impressores digitals de produccio que no disposin d'aquesta funcionalitat.

-Segons les unitats d'impressió:

La unitat d'impressio fa referencia a aquella part especifica de la màquina en la que la tinta es transfereix al suport:

-Màquines amb una sola unitat d'impressio i monocolor
-Màquines amb dos unitats d'impresió bicolor
-Màquines amb quatre unitats d'impressió: cuatricomia
-Màquines amb mes de quatre unitats d'impressió: cuatricomia + colors de gamma o colors directes, especials a barnís.




TINTES PER IMPRESSIÓ DIGITAL

TONER:

 El tòner es la tinta usada en els sistemes electrografics o magnetografics, en forma liquid o en pols.

       ·Tipus de toner segons la seva fabricació:

-Toner pulveritzat
-Toner químic o polimèric

       · Tipus de toner segons el seu ús:

-Toner en pols: s'usa en sistemes xerogràfics en les electrografies es troben algomerats en estat solid en forma de fines particules

-Toner líquid: usat en les impressores digitals indigo i HP que el seu fabricant denomina Electroink(marca registrada).

TINTA INJEKT:

Tintes amb solvents de base no aquosa:

-Tenen solvents primaris(olis, alchols, derivats i derivats del petroli.

Tintes ecusolvents amb solvents de base aquosa.

-L'aigua es el seu solvent primari. Son ecologiques i mens perjudicials a la salut.

TINTA SOLIDA DE CANVI DE FASE:

Son barres solides de tinta formades a partir de compostes de cera. La tinta es fa a la maquina i passa als injectors.

TINTES CURABLES ULTRAVIOLADES (ur):

Un dels seus principals components son els fotoinciadors que s'assequen per poliremització que s'aplica una radiacio ultraviolada. S'usen en aplicacions esxteriors per la seva gran resistencia de degradació per llum solar.

TINTES EN BASE LATEX:

És una tecnologia iniciada del 2008 per Hp. Son tintes pigmentades en base aigua i latex per la seva composició. L'assecat per la calor fon el latex fixant el pigment. D'aquesta manera queda protejida i es garanteix la seva resistencia a la llum i agents quimics.
Avui en dia mitjançant impressió digital podem imprimir els suports:

Suports paperers de diferents gramatges i acabats
Tot tipus de plastic,
Teixits tan naturals com sintetics
Metall
Fusta
Vidre
Ceramica
Suports compatibles.


SEGONS LES SEVES CARACTERÍSTIQUES PODEM DIFERENCIAR:

Suports flexibles: (Lona) Son suports que s'adapten a la maquina, acostumen a ser aptes per tots els tipus d'impresió

Suports rígids: La máquina s'adapta al suport, esta denominat per la impresió Injekt, es dificil de imprimir, els capçals d'impressió es desplaçen sobre el suport

Suports segons la porositat: La tinta penetra el suport i ocupa els pors, aquest fet favoreix la velocitat d'assecat i asegura la pelicula de tinta. Poden ser macroporosos i microporosos.

Suports no porosos: alguns suports poden presentat porositat a nivell microscopic, aun aixi es consideren no porosos, Aquests suports es poden imprimir pero han de ser tractats previament:

            ·Tractament amb una capa post receptora compatible amb les tintes
            ·Tractament corona(aplicacio corrent electrica) per activar les molecules i fixar la tinta

Suports segons la seva planicitat: es la qualitat de pla, llis sense arruges ni textures que presenta un suport.  La planacitat es un factor que depen de:
·Gramatge
·Composicio de fibres
·Direccio de la fibra
·Del gruix de la fulla


Suports segons la seva textura: lleuger relleu percebut mitjançant la vista o el tacte que es repeteix en tota la superficie del suport.

1. PREPARACIO DEL SUPORT PER A IMPRESIÓ DIGITAL:

Il·luminacio: afecta a la salut visual del treballador i la capacitat de valorar el treball

Ventilació: una mala ventilacio es determinant en l'origen de malalties respiratories i en els materials pot provocar l'assecat incorrecte

Temperatura: una incorrecta temperatura influeix en malalties psicologiques del treballador. En els materials genera objectes d'assecat de les tintes i deformacions.

Humitat: Perjudica el treballador i el material. Pricnipals deformacions al paper:

- Allargament dels marges si la humitat es alta
- Acursament dels marges si la humitat es baixa
- Ondulació degut a la humitat relativa baixa i corrent d'aire

Embalatge: s'hauria de rebutjar tot aquell suport que estigui embalat perquè els protegeix de les condicions ambientals





lunes, 6 de marzo de 2017

M1 - Anatomia del carcater

ANATOMIA DEL CARACTER:

Parts:

- ASTA
- REMAT
- ALTRES PARTS(coll, llagrima, cua.)
- CONTORN INTERIOR I EXTERIOR

LES ASTES:

Les astes són els elements esencials de la lletra i altres signes, que consisteix en una línia o més, rectes o corbes, tancades o obertes de diferentes formes i gruixos.

TIPUS D'ASTES:

ASCENDENT: Si sobresurt per l'ull mig de lletra.
MITJA o CENTRAL: Si correspon a l'ull mig de la lletra
DESCENDENT: Si sobresurt per sota de l'ull


RECTA: Una linia en una sola direccio
MUNTANT O CONVERGENT: Es l'asta no perpendicular a la línia horitzontal bàsica
CORBA: Es l'asta que no traça una mateixa direccio
MIXTA: Asta recta i asta corba
TRANSVERSAL O BARRA: És la que uneix dues astes rectes o muntants
MODULADA : Asta amb variacions de gruix(romana, antiga i moderna)
UNIFORME:  Es l'asta que manté constant el gruix (egipcia i palsec)